dijous, 11 de febrer de 2010

ANY D'ELECCIONS


acentmetresducentredumonde a Perpinya

En el cas d’en Laporta que deixarà la Presidència del Barça es te que reconèixer que ha fet una obra de govern molt bona, el millor Barça de l’historia. Es ell que va triar i aguantar a en Frank Rijkaard, va ser ell qui va posar a en Guardiola davant les critiques de tothom (es interessant el que deien molts al nomenar en Guardiola com entrenador i el que diuen ara). El problema es que es una persona histriònica i totalment desenfrenada, el típic president de football que te amb una mala educació de tipus mitja dins de la colla de presidents de football, però que amb ell el persegueixen mes i comanda un club mes gran.

Confio per altra banda que no tingui sort a les eleccions al Parlament, si be un personatge d’aquest tipus no desentona en el mon del football i si l’equip treu bons resultats no esta gens malament, un polític tendria que ser quelcom mes seriós. Certes sortides de to que son passables en el mon del football, no ho serien en el mon de la política, on se suposa una certa seriositat, al menys de cara a la galeria. Però mai se sap, a Itàlia un personatge com Berlusconi, amb orígens futbolístics (i diuen que també mafiosos) campa en el mon polític i arrasa. A la Comunitat de Madrid, la Esperanza Aguirre, personatge fora de to, amb llenguatge obscè i molta mala educació (dir hijoputa, por el coño, menjar xiclet en públic,...), també arrasa, per no parlar de liders mundials com va ser en Boris Yelsin, es en Chavez i d’altres. Si a la TV triomfen els programes mes cutres i de mes mal gust amb els personatges de tipus mes freaky, al mon polític li pot anar darrera, es el que agrada a la gent.

Esperem no sigui així.