Unes setmanes més d’agonia, ja vàrem veure el passat dissabte l’equip que tenim, un equip tou, que no s’aguanta per en lloc, que es desfà a la primera de canvi. Una bona primera part guanyant 0 – 2 per acabar perdent 3 – 2 després d’una segona part per oblidar.
Sense ser una persona que miri els partits de TV, m’agrada veure el resultat i també m’agrada força que el Barça guanyi, si això passa la gent al carrer va d’un altra forma, amb més alegria, si perd es nota un cert desencís en la gent, per poc o molt que siguin seguidors del Barça, però el que es clar que l’estat d’ànim s’exten per arreu.
El que sembla estrany es que un equip que fa 2 anys o guanyar tot, ara doni aquest espectacle tant trist, que la seva figura estel·lar avui sigui un jugador patètic, que un entrenador que fa 2 anys era el millor i que aconseguir que el bon rotllo fos la base de l’equip, sigui avui un personatge esforçat, a les últimes i que el bon rotllo que tants bons resultats portar, avui sigui una llosa que ha destruït l’equip.
Per el que he llegit a la premsa tot be del canvi de vida del Ronaldinyo, sembla ser que quant la seva mare tornar al Brasil al haver trobat un nou company sentimental, el seu germà i representant estigui més per Rio que per Barcelona i la germana que es quedar per cuidarlo hagi trobat un novio que la distreu d’estar més temps amb el germà, la figura estel·lar ha deixat la vida de esportista per dedicarse a viure intensament la nit i la festa perpetua. Amb això l’acompanya en Deco, un dels altres puntals de l’equip i la desfeta de l’equip començar. El bon rotllo de l’entrenador ja no valia i acostumats al bon rotllo del mister, aquest ja no es pogué imposar.
Si això afegim una considerable mala sort amb les lesions es el que ara tenim. L’any passat l’Etoo ja va posar el crit al cel a Vilafranca del Penedès per la falta de compromís d’alguns companys, ara es clar la raó que tenia el jugador i que aquesta deixadesa i el no prendre mesures estan portant a la desfeta.
Si be a mi em sap greu que el Barça faigi el ridícul i perdi com perd continuo dormin tranquil, però molta gent pateix i sent molt els colors, es sòcia, paga el seu carnet i abonaments i formar part de la gran família barcelonista. Son aquests els que es mereixen que el jugadors demostrin que es guanyes el que cobren i que tinguin una dignitat i un compromís que molts d’ells no tenen.
Cada cop el mon es més de mercenaris, de gent que no te cap tipus de compromís amb qui li esta pagant el sou. Si en una empresa et paguen més que en la que estàs treballant marxés sense pensar-ho dos cops (abans al menys els hi deies que si t’igualaven el sou et quedaves) i un directiu prefereix que la l’empresa puigi artificialment en Borsa en lloc de fer·la mes solvent, principalment per les seves “stock options” encara que la porti al tancament; els esportistes ja sabent com funcionen, fins hi tot en l’època del govern Aznar es dedicar a nacionalitzar y pagar molt be esportistes d’altres països perquè competissin amb Espanya, veure els campionats de natació i que la meitat del membres espanyols tinguin cognoms rus, que la figura del esquí va ser Johan Muegler (Juanito li deien des de Madrid, amb la costum de castellanitzar els noms – “más español que Don Pelayo” clamaven també) fins que el varen expulsar de les olimpíades per excés de doping i li retiraren les medalles d’or guanyades (desde llavors mai més han parlat d’ell); y que fins hi tot a l’exercit espanyol la majoria siguin sud-americans (en molts cuartels hi ha mes estrangers que espanyols), un exercit de mercenaris o soldats de fortuna que es deia a l’edat mitjana.
Dons això es el que hi ha i en el futur encara serà molt pitjor.
10 comentaris:
A mi me gusta mucho el futbol y el barça , durante años he ido un monton al campo y suelo verlo por la tele , pero es que lo de los ultimos dos años es muy bestia , porque tenemos potencilamente la mejor plantilla que se recuerda.Pero no les da la gana .
Ayer vi por TV3 que hace un par de años el entrenador del Schalke 04 después de una temporada de malos resultados se llevo a toda la plantilla a una mina, a pasar 8 horas a 2.500 metros bajo tierra pqra que los futbolistas viesen como viven y trabajan sus seguidores. También dijeron que desde entonces jugaron con más ganas.
Voto con hacer lo mismo con los del Barça pero durante un mes en lugar de solo 8 horas.
El problema dels jugadors del Barça és que guanyen massa diners, no els faria cap mal anar a una mina i fer-los treballar una mica tampoc, potser sí que hi posarien més ganes.
I l'exercit està ple de sudamericans i els centres d'atenció primària,etc. Globalització??? No crec que sigui ben bé això.
Nuria,
El problema el tindran al deixar el football. Ni guanyaran ni seran icones. Molts no ho poden suportar.
A mi no m'agrada el futbol, però a vegades sí que veig algun partit del Barça.
El que jo penso que envers de ser un esport és un negoci, i que com diu la Núria els jugadors cobren massa.
D'altra banda, penso que quan ja han fet un bon fixatge, com és el cas d'en Ronaldinyo, ja en tenen prou per viure tranquils.
Hola:
Al menys seguim vius a Europa.
Montse,
Més que un esport es un espectacle, pero es com anar a l'opera i que el tenor o la soprano els hi surti algún gall o es quedin afonics.
Si garmir,
encara estem viua a Europa pero no es disfruta veient el futbol. A més em tingut sort del equip que ens ha tocat que son els mes fluixos de la ronda.
Jo no n'entenc de futbol, però el que per mi és absolutament incomprensible és com aquests futbolistes guanyen tants diners, per fer una feina que suposadament els diverteix, però que apart de diversió no aporta res a la societat, i en canvi, els investigadors científics que podrien trobar cures per moltes enfermetats han de marxar del nostre país de mal pagats que estan. És una vergonya.
Si pantera, el que cobren está totalment descompensat amb el que aporten, es el mercat, un val alló que el mercat está disposat pagar per tu.
Publica un comentari a l'entrada