divendres, 16 de maig de 2008

AIGUA


Llegeixo a La Vanguardia Digital que segons el Baròmetre de primavera, elaborat el mes d'abril per el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) el 42,9% dels catalans veuen la manca d'aigua com el principal problema de Catalunya, les múltiples informacions de la sequera que patim i les possibles restriccions d’aigua sembla ser que han calat en les preocupacions de la gent. El baix nivell dels pantans, el debat sobre el minitransvasament de l'Ebre cap a Barcelona i la preocupació de que els barcelonins ens quedem sense aigua a les aixetes a fet que l’aigua sigui un dels temes principals a qualsevol conversa.

També seguint les informacions aparegudes en premsa veig que Barcelona es de les ciutats amb menys consum d’aigua per habitant del mon, que aquest es va reduint amb els anys i amb la conscienciació de la gent. Que l’interès per l’aigua emmagatzemada als pantans es sincer, que la gent es preocupa per si plou o no a les capçaleres dels pantans.

El que ens passa aquesta primavera em sembla que dins d’uns anys serà d’allò mes normal, ja fa anys es deia que l’aigua seria el principal problema en el futur i causant d’enfrontaments entre pobles. Sense anar més lluny els enfrontaments de l’aigua del Ebre entre Aragó-Catalunya i Valencia-Murcia estan al ordre del dia, entre Aragó i Catalunya de fa anys existeixen resistències per qüestió del aigua del Ebre, es tracta de mantenir en un lloc el màxim cabal i cedir el menys possible als altres, ja que si be potser avui hi pot haver aigua per tothom, en deu anys segur que no i el conflicte esta servit. Per això la venda d’aigua del Ebre a Barcelona, en lloc de donar cabal, amb el que quant no hi hagi aigua per tothom es tendra que repartir l’existent sortint·hi perdent els regants del Ebre que tindrien l’aigua al costat però no la podrien tocar.

El Pla Hidriologic pretenia donar cabals als valencians i als murcians, cosa que en poc anys faria que els habitants de la conca del Ebre es quedessin sense aigua i el delta acabés desapareixen per no arribar·hi gens d’aigua, ja que els estius la llengua d’aigua salada arriba fins a Tortosa, no es que l’aigua del riu arribi al mar, es que el mar entra 20 quilometres en dins.

Es preveu també que en quinze anys les estacions d’esquí dels Pirineus desapareixin en la seva majoria, difícilment existirà neu a menys de 2.000 metres d’altura. De fet fa anys que si no fos per els canons de neu artificial pocs dies obririen les estacions. Aquesta falta de neu farà que les capçaleres dels rius estiguin mes seques que ara, amb el que els pantans difícilment s’ompliran.

Les desaladores son molt cares, gasten molta energia i no duren més de quinze anys, el transvasament del Roïna potser una solució, però si els Pirineus son cada cop mes secs res indica que els Alps no segueixen la seva estela de sequera.

Potser acabarem visquen tots al nord d’Europa ja que els països de la ribera nord de la mediterrània seran un desert, el fet de que a Anglaterra en els darrers anys si planti vinya i oliveres es un símptoma del inexorable canvi climàtic i de les seves consecuencies.

6 comentaris:

Montse ha dit...

L'aigua serà la moneda del futur, perquè encara que hagi plogut tots aquests dies no n'hi ha prou,el camvi climàtic cada vegada es fa més evident.
Nosaltres rebem aigua de la desalinitzadora de Blanes, però com dius tú, el cost es massa car.
S'ha de trobar una solució, i esperem que sigui ràpida.

civisliberum ha dit...

Es diu que les guerres del futur seran per l'aigua. Un be molt escas.

Núria ha dit...

Ara quan es parla de l'aigua es parla de l'or blau.

civisliberum ha dit...

i cada cop sera més preciat nuria.

zbelnu ha dit...

Tens raó, i països com el Canadà, amb més reserves d'aigua, seran un destí cobdiciat...

civisliberum ha dit...

Si isabel, el futur es força negre.