dijous, 19 de juny de 2008

BCN ARA


Recordo que fa més de trenta anys en arribar a Barcelona des de les terres de ponent, una de les coses que més admirava de Barcelona eren els seus gratacels. En una època de misèries i de foscor estètica la grandiositat de certs edificis em semblava que anava del braç de la modernitat, del progrés, del diner i era una manera d’aproparnos a l’estètica del mon occidental. Els edificis que amb molta d’imaginació eren anomenats gratacels com l’edifici Atalaia, el del Banc de Madrid, el del Banc Comercial Transatlàntic, el Banc Atlàntic i el edifici Colon tocant al port eren l’avantguarda de la modernitat, la resta de la ciutat una mostra d’edificis antics, lletjos i bruts, els carrers col·lapsats per els cotxes, un altra mostra de que Barcelona era moderna i cosmopolita.

No cal dir que en aquella època no sortia al estranger i que entenia la modernitat com un provincianisme que menyspreava tot el que era tradicional i d’un altra època, pensat que tot el de fora era millor, que les tradicions catalanes eren quelcom a superar, un sentiment d’inferioritat vers tot originari promogut per una educació franquista i retrograda que perseguí no solament l’amor propi sinó el menyspreu de tot el que es sortia de l’uniformitat imperial hispànica.

El modernisme era considerat quelcom de mal gust, la Pedrera feia fàstic amb les seves façanes fosques i brutes, la Casa Fuster de dalt del Passeig de Gracia va estar a punt de derruirse per fer·hi un gratacels. A moltes cases del Eixample els hi creixia un parell de plantes amb un estil favela de Rio totalment diferent a la casa original, i així fins a la destrucció del patrimoni estètic barceloní.

Poc a poc la gent va anar viatjant i adquirint gustos estètics de mes volada, es feren edificis de qualitat arquitectònica com el de Banca Catalana a la Diagonal i es restauraren els bruts edificis del Eixample, el que era vell i atrotinat va passar a ser elegant i d’estil, els barcelonins anaven posant·nos a nivell europeu.

Amb les olimpíades la Vil·la Olímpica representar la conjunció de la bona arquitectura amb un bon urbanisme que seguia la trama de l’Eixample d’en Cerdà amb els seus jardins interiors que assumia la trama mediterrània amb l’espai londinenc.

Ara la lletjor del barri del Fòrum, amb grans edificis aïllats entre jardins no sol trenca la trama urbana barcelonina de l’Eixample, sinó la forma de vida mediterrània amb carrers vius i amb botigues i amb relació humana, tot el contrari del model tipus Miami amb arquitectura banal i de poca qualitat del nou barri del Fòrum. De lluny sembla el dowtown de qualsevol ciutat nord-americana de segona fila. Si al Fòrum li afegim les construccions que omplen els antics descampats de l’autovia de Castelldefels en el seu pas per L’Hospitalet que denoten un pastel d’estil de tipus disneywordia podem assegurar que la trama i l’estil de ciutat barcelonina toca a la seva fi, que l’americanisme no sol ens arriba amb la forma de viure, sinó també amb la seva estètica, ara sol falta que ens arribi la seva ètic

Al meu entendre únicament l’edifici espectacle de les aigües com icona de una nova centralitat a les Glòries i el edifici escultura del Gas a la barceloneta donen qualitat en aquesta nova Barcelona.

Esperem que en el futur es millori.

10 comentaris:

panterablanca ha dit...

Doncs mira, que arribi l'estética americana encara (això sí, arrufant el nas), però que arribi l'ètica americana, nooooooooo!!!! Encara que em sembla que no ens en lliurarem, crec que l'oloro a l'ambient, per desgràcia.
Petons salvatges.

civisliberum ha dit...

Si pantera sembla que no ens en lliurarem, ni nosaltres ni ningu.
Petons.

garmir ha dit...

Hola:
A mi Diagonal Mar no m´agrada en canvi una de les sensacions més maques de Barcelona, és a la tardor quan cap a les 16:30 cau el sol sobre els carrers de L´Eixample sempre em porta a pensar entre una sensació de tristor peró a la vegada bónica per els jocs de llums que es fan als carrers.

civisliberum ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu Garmir.

Montse ha dit...

A mi Barcelona, m'agrada, però sobretot per els edificis modernistes que té, m'encanta aquesta arquitectura, i m'agrada que s'hagi anat conservant, i no hagin estat enderrocats durant la febre dels 70, crec que el modernisme dóna grandesa a la nostra capital.

civisliberum ha dit...

La época del modernisme junt a l'edat mitjana han estat la millor época de BCN.

Pep Martí ha dit...

Civisliberum, només unes ratlles per felicitar-te pel bon rotllo que desprèn el teu blog, que he conegut per atzar. He llegit el teu comentari sobre les eleccions a l'Ateneu i m'ha agradat molt (ja sé que això és molt llunyà). Perquè sóc part implicada. vaig ser candidat, i dels perdedors, amb la llista Riera. Unes eleccions que no van ser tan educades com dius, però tu sí que ho ets. I m'ha satisfet molt el teu to. Pep

civisliberum ha dit...

Gracies per el que dius Pep. A tots ens agrada que ens valorin per tenir i portar bon rotllo.
Pensaba que les eleccions de l'Ateneu varen ser netes, pero suposso que de tot hi ha.
Gracies per la visita.

Miquel Casellas ha dit...

Hola ke tal? Ets de Lleida?

civisliberum ha dit...

Si visc a BCN, pero soc nat a Lleida.