
Fa uns dies tant a la premsa escrita com a les noticies de TV han informat de que l’Audiència de Barcelona confirma la sentencia dictada anteriorment per un Jutjat barceloní en el que condemna a una llarga temporada a la presó (crec que son 3 anys) al propietari d’un bar barceloní d’ambient llatinoamericà per l’excés de soroll i molèsties causades als veïns de la finca on es troba.
Aquesta noticia em recordar que encara no fa un any també ingressar a la presó el propietari d’un restaurant proper al Passeig de Sant Joan especialitzat en “bodas, bautizos y comuniones” així com d’altres “banquetes”. El delicte el mateix excés de soroll que arribar a fer impossible la vida als veïns de la finca on per desgracia s’instal·len aquest tipus de locals.
Potser sembla excessiva la pena imposada als dos incivics propietaris de bars i restaurants, però molt mes excessives son les molèsties causades als pobres veïns, amb el detriment de la salut i la psique que el soroll comporta. Les reiterades denuncies presentades per els veïns contra els incivics sorollosos no causaren , en principi, cap tipus de efecte en ells, l’impunitat amb la que actuaven davant les lleis i les ordenances municipals semblava que estiguessin en un altre temps i en un altre país. Però no se qui va dir –crec que va ser un fiscal en cap de Barcelona- que la justícia espanyola es lenta però inflexible i si be amb anys de retard i excés de molèsties la justícia ha actuat amb totes les de la llei.
Fa un temps, un company de feina que viu en una població del àrea metropolitana de Barcelona, em comentava que a la seva escala s’instal·laren en un pis uns emigrants sud-americans amb unes costums totalment diferents a les europees, i les nits dels caps de setmana era pràcticament impossible la coexistència. L’excés de beguda i la musica alta tota la nit feia impossible el descans a la seva família, les trucades constants a la Guardia Urbana no servien per res, les festes dels divendres i dissabtes acabaren sent una tortura per la resta de veïns, que en el cas del meu company de feina provocar que la seva família –amb nens petits- anés a passar cada cap de setmana a un apartament de platja sense calefacció i amb poques comoditats. El contracte de lloguer es va acabar i el propietari, per pressions de la resta de veïns, no els hi va renovar. Ara sembla que hi tenen en aquell pis una família emigrant de Rússia que segons diu no porta cap tipus de problema. De totes formes, el mal any passat per la seva família no li treu ningú i ningú li ha compensat.
Els carrers de les nostres ciutats, diuen totes les medicions, que el nivell de soroll es totalment insalubre, per no parlar del soroll causat per les obres en nous edificis o en la mateixa via urbana. En molts locals, la musica te un excés de decibels inacceptables, per no citar als personatges que amb el seu cutrecotxe tuneijat, dediquen la seva vida a conduir per els carrers amb les finestres obertes i la musica a tot drap, procurant molestar a tothom.
A tot això, si tenim la desgracia de que en un pis veí al nostre es faigin obres o simplement l’estiguin pintant, els cops d’escarpa i martell a la paret a totes hores, la musica a tot volum i l’arrastrament de mobles o de qualsevol altre element fa que el dia sigui insuportable.
Es per això, que la presa de mesures per part de la justícia contra els incivics sorollosos em sembla be, no solament te que ser contra els propietaris de bars i restaurants, seria desitjable que la mateixa s’amplies l’abans possible al veïns sorollosos, als constructors i contractistes sorollosos i als que fan reformes als pisos i als pintors de parets sorollosos.
Es curiós sortir per l’Europa educada, a la que tant ens agrada compararnos i notar el silenci que hi ha a les seves ciutats, el to de veu baix que te la gent quant parlen entre ells, tot el contrari del que tenim per aquí que la gent sol parlar a distancia del seu interlocutor i a crits, sense importar·li que les altres persones no estan interessades en el que diu i que, a més, li molesten els seus crits.
Esperem que la civilització poc a poc apareixi i que puguem gaudir d’un nivell de civisme similar a l’Europa civilitzada.