VACANCES

A punt de superar l'equador de les vacances. Aquest any les vaig començar tard, el 15 d'agost i guardaré la resta dels dies per a més endavant, quan amb menys calor i aglomeracións el viatge sigui un plaer i no una tortura.
Aquests darrers anys s'ha possat de moda les anomenades vacances socials, es tracta d'anar amb una ONG a paissos principalment de sudamerica per a ajudar als pobrets nadius. Els visitants o nous colonitzadors solen ser estudiants de la classe alta o mitjana-alta que intenten redimir algun mal sentiment social extret despres d'una profunda reflexió sobre les seves arrels i ensenyaments cristians. Estan un mes o un parell de setmanes ajudan i ensenyant no se sap que als pobrets nadius.
Un nou colonialisme, despres de deportacions masives d'africans cap a les ameriques i l'estermini dels nadius sudamericans es continuar amb l'explotació dels recursos dels països més desproveïts per les antigues potencies colonials.
Actualment, les bases que permeteren aquella explotació continuen vigents "civilitzar les races inferiors", tal com va bateijar el francés Jules Ferry al segle XIX, el pare de la instrucció obligatoria a França. Amb una gran generositat social donaba zel i un fals fons d'humanitarisme al expansionisme colonial francés.
Aquesta ideología i sentiment colonialiste, aplaudit i asumit per les diferents esglesies cristianes es el que porta a la actualitat a les anomenades vacances socials.
Mentre els pobrets nadius veuen que venen uns/es occidentals a dir-los el que tenen que fer, a tractarlos d'estupits i esperar a que marxin cap al seu pais pasades tres o cuatre setmanes a viure en l'abundancia. Ells pobrets no, ells es continuaran quedan en la miseria, no son dignes d'anar al primer mon, tret de que ens serveixin per cuidar els nostres avis o com a ma d'obra barata, pero a la primera de cambi a tornar al seu pais.
Aquets gaudidors de vacances socials, no saben que solament amb el que costa el bitllet d'avió per a anar a sudamerica i tornar podrien viure diverses families durant un any, però això no els reportaria l'emoció de conviure amb autentics nadius en la misèria.
Per la meva part em dedico a reposar i no fer res, a la platja estirat i llegint "La muntanya magica" d'en Thomas Mann -unicament es pot llegir si es te molt de temps- i fent una petita sortida com la que acabo de fer per el Rossello on he gaudit de l'exposició "Fauves hungaresos" a Ceret i la de Capdevila al Convent dels Minimes de Perpinya.
Per cert avui acabo de tenir un gran disgust, el propietari de l'Hotel de France de Perpinya on vaig sempre, m'ha dit que tanquen l'hotel a partir de gener, es faran apartaments. Un segle llarg de historia que tanca, el lloc on es varen allotjar en Dalí, Albert Camus, Saint-Exupery, Tarradellas, Macia i molts d'altres pasara a ser apartaments, la meva casa a Perpinya tanca. Tornare al desembre per la despedida d'un lloc tronat i vell, pero amb molta humanitat i amb un tracte inmillorable.
I res continuar amb les vacances fins el 31 d'agost, més platja i mes Muntanya magica.