Tal dia com avui de fa un any citava a Joan Fuster que ens recordar que "si l'home adult enyora la seva infància, és perquè no se'n recorda, o perquè se'n recorda malament". Aquesta falta de record em vingué a la memòria al sentir la perplexitat que sembla ser esta instal•lada la societat catalana del 2.008.
L'Anuari de l'Associació Catalana de Sociologia ha causat un fort enrenou, però en cap cas un debat seriós del estudi. Esta clar que les falles i les mancances de la RENFE, la FECSA, l'Aeroport i d’altres falles de les infraestructures ha portat a un cert desencís i perplexitat, però també es cert que la societat ha respost d'una forma totalment madura, tenint present que els d'aquí no en son pas de responsables ja que curiosament totes les falles d'infraestructura han estat causades per el organismes i empreses governades des de les espanyes.
La nostra societat en molts pocs anys ha passat de 6 a quasi be 8 milions d'habitants degut a una forta emigració d'arreu del mon subdesenvolupat, aquest increment tant ràpid si be ha causat cert malestar per el xoc cultural que comporta esta funcionant més be del que es podia esperar. A prop de fer els 50 anys recordo encara els emigrants de la resta d'Espanya i els xocs culturals que suposaren molt semblants als actuals, i avui un d'aquets emigrants es el President de la Generalitat, la nostra màxima autoritat.
Els atacs contra la convivència orquestrats des de els poders fàctics madrilenys, amb la premsa anticatalana i un PP xenòfob, no han causat a casa nostra cap tipus de conflicte. Tampoc l'atac a la nostra llengua per part de la caverna que pretén separar físicament els catalans en funció de la llengua familiar causa cap tipus de conflicte entre nosaltres.
La perplexitat s’instal•la al saber-nos odiats i vilipendiats per la resta d'espanyols, per ser exclusivament finançadors d'Espanya, perquè únicament per tenir una llengua familiar diferent a la castellana som tractats molt pitjor que els terroristes d'ETA.
Però retornant a en Fuster i recorden temps passats a tots ens sona l'actual situació, els insults contra el catalans es una constant, certs espanyols creuen que reforcen l’essència castellana cercant un enemic, i aquest enemic som de sempre nosaltres. Com diu Salvador Giner, "la sensació que tot això ens ha estat furtat des de fora, i no a causa de les nostres limitacions com a societat i com a poble, nomes pot dur a l'estat de desorientació que han assenyalat un grapat de sociòlegs catalans", el problema es que com també diu en Giner "la perplexitat d'avui no s'hagi de transformar en la ira de demà".
6 comentaris:
Hola Civisliberum:
Precisament els temes que esmentés, van sortir al dinar familiar d´ahir a casa, el meu pare deia que existeix el català emprenyat, jo en canvi matitzava i deia que existeix el català resignat, el que una mica accepta el que li cau al damunt.
Som un poble pacific, no ens agrada resoldre els conflictes amb lluites violentes ni tans sols a nivell verbal.
El pactisme, la cultura del Oasis que es deia als temps de Pujol, forma part del ADN Català, només cal veure-ho en el tema del finançament, estem preferint esperar, cercant amb paciència anar tots junts, abans de...."tirarnos al monte".
Les iniciatives de protesta de la societat civil no tenen massa exit, el 9 a les 9 parem 9 minuts, ha passat totalment desapercebut, malgrat que a mi a nivell personal una politica em deia que estava contenta per les 40 persones que s´havien aplegat davant la porta del seu Ajuntament,peró....és una excepció i....a més no ha tingut ressó mediàtic, i a la societat actual si un fet no surt a mitjans....simplement no existeix.
Bé, en fi, Bona Diada Nacional i a seguir endavant.
Edmón.
Quanta raó tens, però d'altra banda hi ha gent que es descendent dels emigrants que varen venir ja fa 50 anys, que ni entenen ni volen parlar el català, i encara que això no ens ha causat conflictes, en certa manera crec que sí, que es una falta de respecte i sobretot d'estimació a la terra on vius i d'on ets en realitat.
També penso que tot això empobreix la nosta cultura.
D'altra banda, sempre hi ha hagut bona convivència, i espero que segueixi així , però desitjaria que el català fos més important per a tots.
Garmir,
el pactisme es una constant catalana en la historia. Tot el contrari que a Castella.
El oasis català existeix, sol em de veure l'ambient de Catalunya amb la forta crispació de Madrid, unicament tens que mirar els invitats de Agora de TV3 o el 33, seria imposibles en altres TV com Telemadrid, Tele5, A3, TV1, TV2 etc
Montse,
Aquesta gent emigrats de fa 40 anys i que desprecien la llengua de qui els ha tret de la miseria existeix, pero prouta pena tenen de ser tan menyspreables. Els magrevis i molts europeus del est parlen molt mes en catala que ells. Al quiosc on compro el diari cada mati em despatxa un sudamerica que em parla en català, el mateix que una cambrera del bar del costat. Aquest progresaran i els espanyols que no s'han volgut mai integrar sempre seran emigrants.Allá ells amb el seu odi.
Hola:
Tens raó, Civisliberum.
En algunes coses crec que tens raó, però no crec que ens odiin tant a la resta d'Espanya. Vols dir que no ens agrada fer-nos les víctimes als catalans? Ho dic perquè l'any passat vaig tenir que anar molt a Madrid, i no em vaig sentir en cap moment gens de maltractada. Al contrari, tant els que es van adonar que era catalana con els que no, em van tractar molt amablement i cordial. Jo crec que el problema ve dels polítics, que els interessa la confrontació. No s'adonen de que moltes vegades, el qui atia el foc, després ha de fer molts esforços per apagar-lo.
Una llepada de pantera.
Publica un comentari a l'entrada