dissabte, 3 de gener de 2009

DESSITJOS 2009


Musée des Beaux Arts de Carcassonne

Recordo de quant era petit m’agradava mirar els llibres de casa la meva avia. Els prestatges de fusta antiga fora de les modes i costums del anys 60 i començaments dels 70 contenien en lloc principal una sèrie de llibres ja llavors antics (dels anys 20 i 30) molt ben enquadernats i que sense conèixer pràcticament gens de literatura ja veia que eren uns llibres per damunt dels altres, com d’un nivell superior, tant per la prestancia dels mateixos com del lloc que estaven. Es tractava de la col•lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, magna empresa cultural fundada per en Francesc Cambó per elevar la cultura catalana fins a dalt de tot. Recordo els llibres amb la seva versió original i al costat la traducció catalana i sense ser un nen que li agradés especialment la lectura m’imaginava que algun dia jo també els llegiria tant com segur varen fer els meus avis materns.

Fa uns mesos vaig llegir als diaris que la Fundació Cambó vol tornar a revifar la col•lecció, que si be ja porta més de 360 llibres publicats, tornarà a fer una nova tirada d’uns 50 amb l’estil de sempre, en grec o llatí i amb català al costat. També pensa treure uns 30 volums exclusivament en català als quioscos de premsa.

En llegir la noticià vaig pensar d’immediat que el desig que vaig tenir de petit de llegir els clàssics de la Bernat Metge a la fi el faria realitat. Em vaig proposar llegir-los tots els que sortissin i les col•leccions estan a punt de sortir al carrer. Seran les típiques col•leccions de llibres que surten al gener i que un cop comprat el primer exemplar (en solen sortir dos al preu d’un acompanyat d’una gran cartolina i dins d’un plàstic) es deixen de fer. En aquest cas serà la Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, magna obra d’un nivell superior.

Per fer aquest desig per aquest any 2009 vaig comprar farà cosa d’un mes el llibre “Diccionari de Mitologia Grega i Romana” d’en Pierre Grimal de Edicions de 1984 un volum de més de 650 pàgines on tots els Mites Herois i Déus grecs i llatins que en nombroses ocasions son els mateixos però amb diferents noms o diferents però amb noms iguals, estan enumerats i explicats en ordre alfabètic. Espero complir aquest desig, pocs cops en faig de concrets i aquest crec que realment val la pena.

La col•lecció Bernat Metge va tenir anys d’esplendor, un 8.000 subscriptors tenia als anys 30, anys en que la burgesia de casa nostra era més cultivada i creia que no sol els diners eren importants, sinó que l’ humanisme i el suport a les institucions culturals de casa era també molt important. Amb el franquisme va anar decaient, eren temps que la cultura i més si era en català era quasi be pecat. Fins arribar a l’actualitat que els subscriptors no arriben als mil. L’època franquista va fer tant de mal que la tornada a la democràcia fa 30 anys no ha pogut ni de bon tros arribar al nivell cultural de la República, aquest es un exemple clar i quantitatiu, més si tenim en compte els habitants de Catalunya l’any 1936 i avui que es pot haver triplicat o quadruplicat i els lectors dels clàssics han estat reduïts en una vuitena part.

La Bernat Metge, es juntament amb una collecció alemana i una francesa l’unica que tradueix directament del llatí al grec i no traduintles d’un altra traducció com fan tota la resta. Es per aixo que entenc que es una oportunitat de coneixer de primera ma els nostres clasics antics de la nostra Europa.

Per altra banda fa uns dies que vaig tornar del meu poble d’infantessa i neixament a les anomenades comarques de ponent de passar el Nadal. En un poble del costat del meu, Ivars d’Urgell hi ha un mural dedicat a la poetessa filla del poble i avui malauradament desaparescuda Maria Mercè Marçal, en el que es cita uns versos seus “a l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I al tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. Dons resulta que una nit varen veure un senyor que estava ratllant amb spray el mural (a la foto únicament es veia ratllat la part de “i nació oprimida”, uns joves que passaven en coche el varen veure i per sort de tenir mòbil amb càmera de fer fotos van poder fotografiar al incívic ratllador que es va poder identificar con un antic vicari d’Agramunt, que ja no ho es per pressions del poble al tenir un caràcter molt fort, ideologia falangista i per negar-se a fer les misses en català. Avui sembla ser que el capella es per una parroquia de l’Aragó pero que torna de tant en tant per el que es veu.

8 comentaris:

Francis Black ha dit...

Es un propósito importante, esta colección que dices esta en algunas de las bibliotecas de la diputación. Ayer estuve en la Central buscando Antígona de Sófocles porque es una obra muy citada por Magris, escritor que estoy leyendo actualmente y creo que vi el diccionario que comentas o una parecido, iba con una amiga y me dijo que deberia comprarmelo, pero pense: Primero termina lo que estas leyendo y luego ya te metes ,porque me disperso y luego nada de nada .


Hay gente que lleva la censura en la sangre .

civisliberum ha dit...

Imagino que para leer a los clasicos es basico, tantos heroes y dioses son dificiles de asimilar.

el objeto a ha dit...

hola Civisliberum, gracias por pasarte por chez moi. Bonita la historia de esa reedición Bernat Metge. Creo que los libros que están cargados con los recuerdos sirven además como objetos y se los puede disfrutar de otra manera. A mi me entraron ganas de leer hace unas semanas Las tristes de Ovideo, y al final no encontré ninguna versión que me convenciera en la librería y no lo compré ;-(

Buenísimos los versos de esa poetisa rebelde y la historia del vicario enfurecido!

zbelnu ha dit...

Aquest vicari falangista hauria fet riure la Maria Mercè! Els seus poemes són magnífics (La germana, l'estrangera sobretot...). La Bernat Metge, molt bona idea! Jo vaig tenir un professor que ha format part del consell d'aqeusta editorial, un savi excèntric i meravellós que em va canviar la percepció de les coses i em va ensenyar coses sobre mi mateixa, com un mirall, com només els professors excepcionals. Era coix i quequejava, però tenia una elegància especial. Es deia Francesc Cuartero. No l'he oblidat mai. Ha estat catedràtic de grec i llatí a la Universitat. A mi em va donar lingüísticaa l'institut. El vaig trobar per Internet i em recordava!

civisliberum ha dit...

Gracias por la visita el objeto a.

civisliberum ha dit...

Isabel, encara al 2009 existeixen personatges dignes de pelicules de Berlanga. En el que tinc dubtes es de si fan riure o plorar.

Montse ha dit...

Noi, sembla interessant si surt els compraré, ja que jo de c´`assics n'he llegit ben poc.
La que sí he llegit ha estat a la Maria Mercè Marçal, i penso que és una de les grans poetesses del nostre petit gran país.

civisliberum ha dit...

De ben segur fras una bona compra Montse.