FETICHISMES

Cartells publicitaris a l'entrada de Tarrega a l'antiga N-II. Es complementen molt be.

No se com, però avui ha vingut a la meva ment el viatge que vaig fer a Tori ara farà nou anys, recordo que hi vaig anar amb tren, en una cambra individual d’un Talgo que sortia de Barcelona a dos quarts de nou i arribava a Torí a primera hora del matí. El tren seguia cap a Milà, però jo em vaig quedar a l’antiga ciutat dels Savoia, la ciutat reial de Itàlia.

La ciutat quadriculada, amb edificis barrocs i neoclàssics i amb una cuidada urbanització que recorda a una traça de tipus militar. Una ciutat diferent a la resta d’Itàlia, mes centreeuropea que italiana, amb una diferencia dins d’Itàlia molt superior a la que podem veure entre l’Espanya del nord i la del sud.

Dons el record em ve en la visita que vaig fer a la catedral i la visió de l’anomenada Sacra Sindone, es a dir el sant llençol. Ara no recordo si el que vaig veure era el original o una copia que es mostra a la mateixa catedral, però el que tinc clar es que no em va crear cap tipus d’emoció especial, a pesar de que vaig tenir una educació catòlica com quasi be tothom de la meva edat. Fins hi tot recordo que vaig comprar una copia en lli, que inclou una fotografia en negatiu del llençol sant, el tinc per casa però no se per on, qualsevol dia sortirà.

El fet es que a finals dels any 80 es va fer una proba amb Carbono 14 i resultar que era del segle XIV i per tant falsa, proba que el Vaticà acceptar que no es verdader, però que es continua venerant a la catedral.

Aquest record de Torí i el seu llençol més famós, em porta el record que a Valencia tenen, segons diuen ells el Sant Greal que es mostra a la Catedral de Santa María de Valencia. Sense cap dubte també es fals, no cal ser cap entès en orfebreria per veure que el calze es va fer en l’edat mitjana i no fa dos mil•lennis, les pedres precioses i materials nobles ens asseguren que no podia ser el got del fill d’un fuster.

També a Oviedo estan orgullosos de tenir un altre Sant sudari en franca competència amb el de Torí, no se si li han fet alguna proba o decididament tenen clar que es millor no tirar els diners dels feligresos per demostrar una falsedat de la que ningú en te cap dubte.

A Roma, a l’església de San ta María la Major diuen que tenen relíquies del pessebre on va néixer Jesús i a la meva Lleida i varen tenir fins a la Guerra civil el Sant drap, que era el drap amb el que van tapar Jesuscrist de seguida de néixer, com he dit a la Guerra es va perdre i ningú ha tingut cap interès en ell, l’augment del nivell cultural de la gent fa que es deixi de pensar en encanteris i miracles.

A moltes cases antigues i moltes esglésies tenen trossos del cos de gent que ha estat santificada, el braç d’un sant o el cos d’una Santa. Al convent de Santa Clara de Perpinyà hi ha el cos incorrupte de Anna María Antigó que va morir cap a 1675 o per els voltants, es curiós fer-hi una visita i veure el cos exposat.

Dic tot això, perquè l’església catòlica fins fa poc temps tenia el seu suport amb supersticions i burdes màgies semblants a les que podia fer qualsevol bruixot de l’Africa. Es una llàstima que avui dia encara mantingui certes histories, mites i un cert fetichisme per sobreviure. El cristianisme te una base ideològica, mística i social molt bona, però tenir com a base certes supercheries que en un mon il•lús, analfabet i amb misèries tant humanes com socials els hi funcionava, em sembla que avui està fora de lloc i tindria que rebutjar-les totalment.