divendres, 9 de juliol de 2010

MARSELLA


Exposició de globus terraquis per tot Marsella, com les exposicions de les vaques o els elefants

Aterrar a Marsella, fos com fos ja hi era, el record d’un antiga amiga i els vols directes de Spanair des de feia un parell de mesos em va fer decidir anar-hi. Si França ja m’agrada, el migdia francès encara mes, es com la musica de Debussy, Clair de lune integrada al paisatge.

A l’aeroport si aterra en menys d’un hora des de Barcelona, el marsellès es petit i molt del sud, com el de Barcelona d’abans de les olimpíades. De l’aeroport a la ciutat un Bus ens hi porta per 8,5€, el paisatge em recorda al tarragoní, de l’autopista de Barcelona a Tarragona, pins i oca de color crema, en apropar-se a la ciutat la roca color crema es va tornant mes clara i acaba quasi be blanca. L’autobús acaba a l’estació de trens de Sant Charles i d’alli en metro cap al Vieux Port on hi tinc l’hotel.

L’hotel be de preu, els preus a Marsella son mes baixos que a Barcelona, no únicament a l’hotel, els pisos son difícils que sobrepassin els 250.000€ a la ciutat. Una cambra gran, alta amb una bran balconada i amb vistes al edifici de la Borsa, d’altres cambres amb vistes al port son 100€ mes cares, el personal de l’hotel, jove i agradable, del millor que he trobat mai.

Un cop instal•lat surto a fer un tomb, ciutat multiracial però integrada, poques mores amb mocador, totes van vestides de tipus occidental, la religió no esta per sobre de la laïcitat del país. El cas de França es tot el contrari al Britànic, a França es vol integrar al emigrant, a l’Anglaterra tot el contrari, es deixa que porti i els seus costums per molt contraries que siguin a les angleses, però s’evita que l’emigrant s’integri, es com una convivència separada, cadascú per el seu compte però evitant creuar certes fronteres, els hi venen a dir tu estàs amb nosaltres, pots viure com vulguis, però mai seran un dels nostres, a França tot el contrari, si estàs amb nosaltres tens que se un mes.

Dons la Marsella de les putes, els moros i els macarres, va canviant poc a poc, bruta i deixada, però interessant i molt encisadora. On disfrutar d’un pastis a la Samaritaine al capvespre s’ho val el seu preu en or (i això que es força barat). On dinar una boullabaisse sempre es una presa de preu per el preu que et fan pagar, un plant antic amb poca dificultat i amb peixos poc cars, però que et fan parar de 30 a 60€ depèn del local. Es un plat antiquat de fa un segle, que ja comença a se r hora que es renovi.

Parlant de plats antiquats, es recomanable el barri del antiquaris darrera la prefectura, a mes de brocanters o ja d’antiquaris d’un cert nivell s’hi pot adquirir llibres antics (tapes de cuiro) per 5€, també gravats antics (200 anys) per uns 50€.

La ciutat molt bruta, molt mes que a Barcelona, la gent descamisada per el carrer i amb poc civisme, molts pidolaires i lladregots de poca monta, putes velles i gordes, molta humanitat suor i brutícia, però te quelcom d’interessant, es com Barcelona de fa 30 anys, però francesa, encisadora.

La ciutat es prepara per ser capital europea de la cultura l’any 2013, una bona pensada, serveix perquè a qui li toqui, en aquest cas l’antiga Massilia, es posi les piles i reafirmi la seva personalitat, una ciutat que no pot ser res mes, que es com es com Sevilla i d’altres, que som com som i això es el seu fort.

He tornat aquest mati, a l’aeroport hi he anat amb el bus de l’Aeroport, avui no hi anava el bus que hi posa Aeroport sinó el del costat que anava a Cassis si mal no recordo. Ningú avisa, he deduït que molta gent amb maletes pujava en aquell bus (i no al que ho posava Aeroport), he deduït el canvi i el chofer l’ha confirmat, ha estat una situació típica d’Itàlia, origen d’una part molt important dels marsellesos. Un altra part important tenen origen català, hi ha el Anse des catalans (Cala dels catalans) i el barri dels catalans i molts cognoms denoten els seu origen català. També em xoca que molt cotxes porten la pegatina del burro al darrera, no se si per informar del seu origen genealògic o simplement perquè els hi agrada.

8 comentaris:

Francis Black ha dit...

Estoy leyendo el libro EL JARDI SENSE TEMPS de Amadeu Cuito, es muy bueno. Por otro lado te paso una entrevista interesante a nivel de actualidad.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/-/18-economia/193542-financerament-depenem-totalment-despanya.html

civisliberum ha dit...

Amadeu Cuito es vecino mio, lo veo mucho paseando por el barrio. En relación al libro he ido a La Gabia de Paper de Marià Cubi y me han dicho que en Septiembre se jubilan las dos senyoras y traspasan el negocio, por lo visto ya tienen sucesor y la libreria seguira la misma linea.

Francis Black ha dit...

¿Se jubilan ? es un buen sitio aunque voy poco, al saber que en LA CENTRAL lo tengo todo ya no pienso demasiado en otras. ¿Lo has comprado? He vuelto a poner la entrevista en mi blog , al principio solo te había comentado a ti lo del libro, pero he pensado que por como esta el patio le puede interesar a más gente.

El otro día vi a Cuito en el Kiosco de Pl. Molina

Montse ha dit...

Hola, com sempre veig que segueixes viatjant i escrivint tant bé com sempre. Quan llegeixo el que escrius es com si estigués en el lloc que descrius.
Una abraçada.

Belnu ha dit...

Tinc un amic escriptor que viu a Marsella i em diu que s'ha degradat molt els últims anys i cada dia més bruta, no sé si acabarà marxant, ell. A mi em va agradar molt fa dotze anys o tretze, quan hi vaig anar, el barri cors, el port vell, la lluminositat, alguns restaurants àrabs i orientals, va ser tot un descobriment, tot i que ens van robar el cotxe!

Belnu ha dit...

Oh no, las libreras fumadoras de la Gàbia de Paper se jubilan? Qué tristeza, me encantaban...

civisliberum ha dit...

Una abraçada Montse, celebro tornate a veure per aqui.

civisliberum ha dit...

Si Belnu, esta be el de las libreras fumadoras, el fet es que son molt fumadores. Crec que faran una petita exposició de llibres d'aquets 30 darres anys o quelcom semlant.