dilluns, 22 d’octubre de 2007

STALIN DE FLOTATS . . . . . . I MES


Hi ha caps de setmana llargs, curts, aprofitats, desaprofitats, intensos, menys intensos, alegres, tristos, per recordar i per oblidar. Aquest, en general, ha estat d’allò més ben aprofitat.

El dissabte, a més de passar el matí fent les compres de la setmana vaig anar per la tarda a la llibreria La Central del Carrer Mallorca per veure les novetats editorials, cosa que solc fer cada dues setmanes i fer apilament de llibres que em sembla em podran interessar. Vaig trobar Crucigrama, d’Isabel Núñez, llibre que cercava des de feia dies, però que es complicat de trobar. Sols en arribar a casa, vaig començar la seva lectura, contes curts de vivències de l’autora, extremadament acurats i ben escrits, una meravella, un petit tresor, molt proper tant per l’edat de l’autora, com per les situacions i desitjos d’un temps i d’un lloc. Un llibre per guardar i cuidar be.

Cap el tard i veient el virus Fifa que atacava al Barça, amb uns amics vam decidir canviar d’esport i anar a gaudir en alguna pantalla de bar de la final de la Copa del mon de rugbi entre Anglaterra i Sudafrica, desprès de fer una ruta per les abarrotades franquícies de Pubs Irlandesos que donaven la final, a la fi en trobarem un que si be estava de gom a gom, era possible de veure el match incòmodament en alguna de les 4 grans pantalles que hi havia. Tret, d’agradarme aquest esport per l’estètica visual i modal, l’ambient dels seguidors de tots dos equips era fantàstica i el fair play força intens. També em va xocar la quantitat de Sud-africans que viuen a Barcelona, ja que les banderes d’un o altre país eren proporcionalment similars en tots els locals on anàrem. Va guanyar Sudafrica, i cas curiós, en un país on un 90% son negres no hi havia cap jugador amb aquest color de pell.

Diumenge, a més de passar un tradicional matí gaudint de la lectura dels diaris i els seus dominicals, per la tarda vaig anar al Teatre, el STALIN de Flotats, una bona i cuidada posada en escena i una insuperable Carme Conesa, amb una credibilitat fora de dubte, tant en el seus diàlegs, com amb els seus silencis. En Flotats, gran professional, dominador de l’escena, en el paper d’un Stalín autoritari, egolatra, dur, incontinent, que si be un gran actor com en Flotats sap dur a terme, no es la persona mes adient per fer·ho, la seva cantarella i modals, si be son fantàstics per fer un barroc Cyrano de Bergerac, no es el mes acertat per fer un inhuma Stalín. En general l’obra es molt correcta i val la pena veure·la, però potser un Teatre tan gran com el Tivoli no fos el més adequat, ja que si en un aforament de mil butaques, n’omples solament 500 (que son mes o menys les que vaig calcular que hi eren), el teatre sembla vuit. Tampoc l’elevat preu de 33 € ajuda molt, però un cop vista l’obra els dono per ven aprofitats.

En arribar a casa, vec que en Raikkonen de Ferrari (el meu equip favorit) ha guanyat el mundial de F1 contra tot pronòstic. També vec que els seguidors de Fernando Alonso estan contents, l’odi contra el favorit Hamilton els pot mes que la derrota del seu ídol. Una manera com un altra de “fer amics”, l’odi contra l’adversari es una constant d’aquestos seguidors, recordo l’any passat a Montmeló quant Schumacher va tenir un accident que el va fer abandonar, l’alegria i cridòria d’aquestos seguidors va fer indignar als afeccionats de la F1 de sempre, ja que el fair play era una característica fins a l’irrupció d’Alonso a la F1. Consecuencies, que en Niki Lauda digui que la mala educació d’Alonso i els seus seguidors sigui per culpa de les nefastes escoles espanyoles, el dit, “fent amics”.

13 comentaris:

Nigella damascena ha dit...

Tomo nota del libro de cuentos, aunque mi catalán es demasiado pobre y a estas alturas prefiero leer en castellano porque disfruto más. ¡Y ,eso que, me he pasado el día tratando de encontrar los poemarios de Casasses! ¡Que vols que et digui! Mis contradicciones y yo.
Estoy contigo en lo de la fórmula 1. Esta ciudad, entre la America´s Cup, el circuito urbano de fórmula 1 que están construyendo, y los bodrios de Calatrava se ha ido al carajo.
Alonso tuvo bemoles para oponerse y manifestar que la obra era un sin sentido ya que hay un magnífico circuito a 30 km. y que los circuitos urbanos son un disparate. En ese sentido, cuenta con mi simpatía pues pienso que arriesgó mucho. Si se hubiera callado nadie le habría reprochado nada y sin embargo, dudo de que aquellas declaraciones no le hayan causado problemas por los intereses económicos en juego.

francis black ha dit...

La central de la calle mallorca es uno de mis sitios preferidos de Barcelona , creo voy una vez a la semana como poco , la otra es tambien muy buena pero la mia es la de la calle Mallorca .

Núria ha dit...

La descripció que fas del llibre convida a córrer a comprar-lo. Me l'apunto.
Stalin és una bona obra i la posada en escena és excel·lent igual que els actors. Flotats té el deix de la veu que el caracteritza, però el deix queda eclipsat per la gran representació que fa. Carme Conesa també és excel·lent i com dius tu, tant quan parla com en els silencis. És una llàstima que no hi hagi més públic. L'obra se'l mereix. El preu jo també el vaig trobar excessiu, però tal com dius tu, els diners són ben gastats.

civisliberum ha dit...

I nigella,
me parece que un circuito de F1 urbano habiendo uno muy bueno a 30 km es una estupidez, es tirar el dinero y dejar que se pierda el ya construido.
Respecto a Calatrava confieso que no me gusta, ha hecho un pastiche en todo el cauce del Turia, edificios totalmente desconectados del entorno y del resto de la ciudad.

civisliberum ha dit...

Francis Black,
para mi LA Central de la Calle Mallorca es una maravilla, tanto los diversos ambientes, como la acertada ampliación de la musica en la planta de arriba. El personal muy agradable y profesional, sobre todo una chica extrangera que esta en la parte de arriba en la zona de teatro.

civisliberum ha dit...

Nuria,
Crec que el nombre de public a Stalin es el correcte, pero el teatre Tivoli es excesiu per una obra d'aquestes caracteristiques. Es normal un Teatre de 500 localitats i es veuria de gom a gom.
El llibre Crucigrama es dificil de trobar, l'Editorial es diu H2O, l'autora Isabel Núñez te un bolg molt interesant.

francis black ha dit...

las chicas de la central estan buenisimas

civisliberum ha dit...

Totalmente de acuerdo francis black, sobretodo la rubia extranjera.

Bruguers ha dit...

Entre tots m'heu "picat" i intentaré trobar el llibre.
Per anar a veure Stalin no he comprat entradas emparant-me amb les crítiques que deixaven a Flotas com excesiu tot i dient que la Conesa estava magnífica. També vaig mirar els diners ja que, de vegades, no arriben per tot el que vols fer.
Tinc entrades per "Carta a una desconeguda". Veurem que tal és.
En quant a l'Alonso, vaig començar veient la cursa i ho vaig deixar per culpa dels comentaris odiosos i d'espanyolitat rància i egocèntrica. Ja no sé quin dels dos m'agrada més que hagi perdut.

civisliberum ha dit...

Bruguers ,
el llibre es dificil de trobar perque es una editorial petita, val uns 10 Euros i val la pena.
Per tot l'altre, totalment d'acord amb tu.

garmir ha dit...

Hola:
La F1 mai ho hagués dit que la guanyaria un espanyol, aquest any no per això, és guanyarà tot menys el Mundial de Futbol, curiosament l´esport que més agrada.

civisliberum ha dit...

Si Garmir, es curios a Espanya hi han els equips de futbol mes potents del mon, pero a nivell de selecció es una autentica medicritat.

zbelnu ha dit...

Mil gracias por el elogio de mis cuentos! No había visto este post y un comentarista anónimo me ha avisado. Pero dile a Nigella que se equivoca, mi libro NO está escrito en catalán (Casassas también es un favorito mío), sino en castellano, que es mi lengua materna y mi lengua de escritura, salvo algunas pequeñas excepciones (tengo una plaquette publicada en catalán por Cafè Central).