Acaba de començar un any nou, un any més, un any que comença com va acabar l'anterior, amb els trens de RENFE malament, amb el Barça igual de malament, amb l'església catòlica espanyola igual de carca que sempre, amb una dreta política extremadament extremista i antilliberal, amb apagades de llum a Barcelona i amb tots els preus pujant tret dels salaris.
Els anys van succeint-se, i la realitat va sent cada vegada la mateixa. És difícil esperar canvis pròxims si el món i els seus dirigents principals no solament no canvien, sinó que amb els anys van tornant-se més extremistes i més carques.
Desitjaria per a aquest any un canvi en la Presidència dels EEUU, un canvi en el seu estil, un canvi que escombrés a Bush i als seus neocon. Un Barack Obama, una Hillary Clinton o un Edwards de president, en lloc d'un mormó com Mitt Rommey o un predicador com Huckabee, o un impredictible o indefinible Giuliani. Un canvi en l'estil i les formes d'EEUU pot tornar altra vegada al món pel camí de la racionalitat, un món que no pensi que amb guerres i violència s'arregla tot, un món que abandoní teories irracionals com les de la creació, que es respecti als que són diferents, un món on el fi no justifiqui els mitjans.
També desitjaria una Europa amb més poder, on els Estats anessin a menys, on el laïcisme estigués per sobre de tot, on no s'imposés cap religió, on la religió i les creences personals fossin això, personals, on cap dona dugués mocador per preceptes religiosos antidemocrates, on ningú posés en dubte els diferents tipus de matrimoni.
M'agradaria també que a Madrid no ens fessin baixar dels taxis per parlar en català, que es llegissin més llibres i desapareguessin els programes escombraries en TV.
Que el TGV arribi aviat a Barcelona, però pel nord; que plogui més i no tinguem restriccions d'aigua; que els turistes de Barcelona es notin menys i ja que tenim una Barcelona friendly, també tinguessim uns turistes friendly; que s'inauguri l'ampliació de l'aeroport i que per fi deixi de dependre de Madrid (és com si el President del Barça ho nomenés el President del Reial Madrid); que no es construeixi més ni en la costa ni en els Pirineus i que les mamás duguin als seus fills al cole en utilitaris o en transport públic en lloc dels agressius 4x4.
En fi que 2.008 es millor que 2.007
8 comentaris:
Totalment d'acord en tot el que demanes, però és tant, que no crec que es compleixi tot. Seria la repera.Seria un premi més important que el de qualsevol loteria. Podríem començar amb la independència i així ens gestionaríem els trens, les autopistes,... i segurament estalviaríem molts problemes. És un somni massa agosarat?
Nuria,
el més bonic dels dessitjos es que son esperances.
La copa de Europa , ese es mi deseo para este año , goles de Henry e Iniesta .
Francis, esto mas que un deseo seria un milagro.
Hola, jo també desitjaria el que demanes, però em sembla que tardarem, de totes maneres seguirem lluitant.
El que desitjo jo és que a més a més, no hi hagi més guerres ni malalties, i que regni la pau.
És cursi, ho sé, però és el que m'agradaria que passés.
Hola:
El millor es que estem vius, per dir Hola al 2009, bona senyal, haurem sobreviscut un any més.
Montse que regni la pau es el millor desit
Bon desitg Garmir
Publica un comentari a l'entrada