Que bonic es obrir els ulls un diumenge al mati, quina delícia anar-se despertant amb parsimònia i sense gens de pressa, saber que tenim per davant tot un dia sense obligacions i si volem sense fer absolutament res.
Una dutxa llarga, sense que importi ni el temps i deixant de banda l’estalvi d’aigua, sortir de la dutxa i assecar-se sense presa, si no en tens ganes oblidar que un es te que afaitar i trigant en vestir-se el doble de temps que un dia feiner.
El sol fet de sortir al carrer a comprar el diari i veure poca gent, les botigues tancades tret d’algun forn de pa i potser alguna farmàcia. La poca gent que et creues per el carrer la veus tant relaxada com tu, l’estil barceloní del mati del diumenge, pocs cotxes per el carrer, algun d’ell d’època, que el propietari tot ufanós el disfruta i fa girar el cap als pocs transeünts que entre nou i deu del matí estem al carrer.
El fet de comprar el diari al quiosc de premsa i mantenir una curta conversa amb la quiosquera o el seu ajudant, cosa que entre setmana es difícil de fer per la pressa en anar a cercar el bus. L’intent d’adivinar el diari que comprarà la persona que tens al costat en funció de l’aspecte, si es una persona gran d’aspecte carca y amb cara de mala llet compra diaris de Madrid com El Mundo, La Razon o l’ABC, si es de mitjana edat i d’aspecte progre compra El Pais o El Periodico (en català preferentment), si te aspecte de catalanista compra l’Avui o El Punt (depèn de si es més gran o més jove), però la gran majoria compra La Vanguardía, que a cops comparteix amb un altre diari del citats abans o l’esportiu Sport o Mundo Deportivo.
Un cop amb el diari (o els diaris) a les mans un tranquil esmorzar a la cafeteria mes propera, l’espectacle de gent sola o com a molt en parella llegint el diari rera el vidres soleijats de la cafeteria, tothom en silenci, enfrascats en la lectura, amb un lleuger soroll de la cafetera Express o dels tassons de ceràmica tocant-se els uns als altres. Un espectacle en si mateix, una imatge de silenci i de benestar.
Una estona després tornes a casa i acabes de llegir el diari, al mateix temps que poses musica clàssica de fons o una opera a baix volum. La sensació de benestar continua, fins hi tot la lectura d’una noticia al diari causa mes bona impressió que la mateixa noticia llegida un dia feiner. El fet de que els dissabtes no hi hagin moltes noticies ja que els polítics i d’altres dirigent solen estar muts aquell dia, implica que els diumenges no tinguem que llegir cap barbaritat dita per qualsevol imbècil el dia anterior.
I amb tota aquesta ventura passem el diumenge al matí, en el meu cas acabo el mati anat a dinar a una neboda mallorquina que estudia ací a Barcelona i que gustosament la convido a dinar. En acabar el cafè comença el diumenge tarda, període fatídic i depressiu, que ens indica que la roda setmanal esta a punt de tornar a començar altre cop.
13 comentaris:
A mi me encanta desayunar solo en los bares leyendo el diario . Yo los Domingos suelo hacer deporte por la mañana y por la tarde depende o voy al fútbol o lo veo en un Bar con algun amigo .
El Domingo es mi día dedicado al deporte . Madrugar es importante , yo madrugo siempre, si he llegado a las cinco de la mañana a las nueve estoy en pie y luego ne hago una siesta de tres a cuatro y media .
La siesta la invento el que invento la rueda , que se dijo : Me lo he currado merezco un descanso y se puso a clapar a medio día.
Coincido con lo de madrugar. Es la mejor forma de aprovechar el dia.
Gracies per la visita Pere.
Hola:
Has definido a la Perfección lo que hago muchos Domingos, espero con ansiedad los diarios gorditos del Domingo, me encanta leer.
Un saludo.
Quin diumenge més plàcid i relaxant. Diari, esmorzar tranquil, una bona música i si pot ser un bon solet... són una delícia. I si els diumenge a la tarda es tornessin divendres, encara més. Un text molt bonic.
Coincideixo amb la Núria, un post molt bonic. Quasi agafen ganes de matinar i tot, però jo sóc dels que sempre se'n van a dormir de matinada i si poden es lleven tard... i reconec que no aprofito gens el dia :(
Una llepada de pantera.
Sí, és curiós, però has definit amb molta gràcia el diumenge ideal de molta gent. El diari és irrenunciable. Més encara: els diaris. A mi m'agrada que siguin uns quants, sí.
I la tarda del diumenge... només em resulta trista si sento algun comentarista de futbol per la tele o la ràdio. Si no, encantada.
Si Garmir, la dimension del periodico dominical es una delicia.
Si nuria, llastima del diumenge a la tarda.
Gracies per la visita pantera.
Si flavia els diaris son importantisims. El 26 de desembre i el 1 de gener que no hi han diaris son dies força estranys.
No comparto en absoluto su descripción de los que compran periódicos. Yo la haría de otra manera:
- Si son de Esquerra de esos que les gusta asaltar conferencias de la Francisco Caja, eso sí encapuchados -son uns cabardets-, comprarán El punt.
- Si son terroristas antiguos de esos que le dieron un tiro a Jiménez Losantos comprarán el AVUI
- Si son de la burguesía naZionalista hipócrita comprarán La Vanguardia
- Si son socialistas catalans del nivel intelectual de Montilla, pobrecito, comprarán El Periódico, preferentemente en los dos idiomas puesto que en los dos son analfabetos.
- Si son charnegos asimilados y demás progres eXpañoles que viven en Cat, comprarán El País.
- Si son luchadores por la libertad de izquierdas comprarán El Mundo
- Si son luchadores por la libertad de derechas comprarán La Razón y volverán a comprar ABC
Ahora estoy seguro que verá a los compradores de periódicos el diumeenge matí amb altres ulls, Don Civis -que poco le pega el nombre-.
- Si son filoterroristas y
Gracias por la visita y sus opiniones sinblanca.
Publica un comentari a l'entrada