El passat dissabte tarda em vaig arribar al Passeig de Gracia 98 per visitar la Fundació Suñol, era d’aquells llocs que ja tenia en la meva agenda per fer-li una ineludible visita, però al saber que sempre estarà allí fa que un vagi posposant la mateixa.
La Fundació ocupa les dos primeres plantes del edifici, a més d’uns baixos enormes destinats a nous artistes i noves propostes amb entrada per Rosselló, 240.
La mostra que si exposava era d’una part de la col·lecció, els anys 80 sobretot, una mostra amb Barcelos i Sicilias, amb Brossa, Carles Pazos i Miraldas, un detall prou significatiu de les avantguardes d’aquells anys amb artistes en la seva majoria catalans. Una bona mostra, cuadres i instal·lacions, amb propostes noves i innovadores, una visita de la que vaig sortir satisfet.
La Fundació Suñol representa el bon gust i l’estil florentí de l’antiga i arrelada burgesia barcelonina, la burgesia culta d’abans de la guerra, la viatjada i cosmopolita i que intenta tornar a la societat catalana part de tot allò que la societat els hi ha donat. Es una burgesia lliberal, descendents de la que va fer gran Catalunya, la de les Bases de Manresa i la Renaixença, la del modernisme i la mes catalanista, nissagues que es truncaren desprès de la Guerra Civil, on el mal gust de la pompositat de les noves classes dirigents de franquistes y estraperlistes contagiaren a la burgesia culta i a part dels seus fills, que començaren a parlar en castellà, a tenir mal gust i a deixar de viatjar.
Aquesta nova classe dirigent ens arriba fins avui dia, una classe amb poca cultura, a anys llum de la que havia estat fa quasibe un segle abans. Una classe que únicament mira per ells, sense prestigi, on el diner sol te valor com a tal i no per el que es pot fer amb ell.
Per això es tant important que a casa nostra hi hagi gent com els Suñol, els Godia, els Vila Casas, els Daurella i d’altres, que dins les seves possibilitats facin el mateix que els grans empresaris a USA o a Europa i que demostri que les classes dirigents catalanes o sabent ser-ho.
12 comentaris:
Déu de ser força interessant aquesta exposició de la que parles.
Una llepada de pantera.
se ve un lugar que me pasaria un dia vagabundeando y alimentando la retina
abrazos y salud!
Si pantera blanca, es força interesant.
Si pescador, seguro que te gustaria.
No la conocia , voy a pasarme la semana proxima y ya te comentare . merci .
Hola:
Els Daurella son els representants de Coca-cola a Catalunya, veritat?
Els Godía tenen molta influència, és directiu del Barça , un d´ells, d ela Junta Laporta?
Cités grans families catalanes, tens raó ara no hi ha com abans aquell afany interclasista de fer retornar a la Societat part del que ella t´ha donat, és una mostra més de la crisi de pais que atravesem, quan ploro els primers anys de govern de Ciu.
Tens tota la raó. Per cert, al maig faig una xerrada a la Fundació Vila Casas de Palafrugell, on també hi ha un centre d'art fantàstic, el millor de es contrades.
Gracias por la visita francis, segura que te gustará.
Si Garmir, esta molt be el guanyar diners, pero un cert tipus de mecenes es el que hi manca avui a la nostra societat.
Si Nuria ja n'he sentit parlar. Es un bon centre. Felicitats per la xerrada.
Completament d'acord
Gracies per la visita Isabel.
Publica un comentari a l'entrada