Han estat 87 anys de sinceritat, d’estar i ser fidel a una causa justa, de sacrificar moltes coses per el que creia un be superior i per això va patir persecucions i malentesos. Va ser fidel al que creia correcte i no s’inclina ni davant del poder ni al que en el seu moment era políticament correcte. Va apostar fort per la reconciliació de tots, fins fa poc en el programa Milenium d’en Ramon Colom clamava contra la llei de la Memoria Històrica contra l’opinió de la resta d’antifranquistes, però amb la solvència que li dona el ser un lluitador de primera hora contra l’irracionalitat feixista.
Militant d’Unió Democràtica, cristià compromès, home de gran dignitat i prestigi. El PSUC el posar com a candidat seu per presidir la primera Generalitat post-tarralledista el 1.980, procurant ser un candidat no partidista (però en llistes del PSUC), senador un parell de cops. Enfrontat fortament a Tarradellas, en temps difícils de ser anti-tarralledista, fidel a uns principis, el que es pot anomenar de tot un senyor amb majúscules.
Intel·lectual i historiador de gran prestigi, un tipus de persones d’abans, de quant la professió de polític era sinònim de honradesa, confiança i dignitat. De quant la mateixa era al cim en quant a prestigi social, de quant la gent millor es dedicava a fer política i no com ara que si dedica qui no pot triomfar en la seva professió o no en te cap.
En obituaris diversos es parla sempre de que ha mort un bon home, en el cas d’en Josep Benet es millor dir que s’ha mort un home bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada