dijous, 24 d’abril de 2008

SANT JORDI 2008


Un any més Sant Jordi ha matat al Drac, la festa del llibre i la rosa supera amb èxit l’estat depressiu i de poca estima que estem patint. El temps, la gent, les bones cares i fins hi tot els suporters anglesos s’han comportat perquè gaudim un cop més d’un bon dia. Que ni que sols sigui per un dia, la cultura i el bon gust imperi per damunt de tot. La tradició originaria del Segle XV de quant el dia dels enamorats les noies anaven a missa a l’església de Sant Jordi dins del Palau
de la Generalitat i eren obsequiades amb una rosa ens arriba fins avui més forta que mai.
L’encert de que Sant Jordi sigui un dia feiner, fa que les nostres ciutats estiguin plenes de vida i que es barregi l’activitat amb la festivitat, ens dona un sentiment de pertinença i d’un orgull a unes costums envejoses.

Molts intents s’han fet per exportar la peculiar festa, el Sant Jordi català de la rosa i el llibre, però no ha arrelat en lloc, cosa curiosa que una festa admirada per tothom i que impacta a tots els estrangers que la coneixen no tingui èxit en cap altre lloc del mon. Suposo que deu de ser el pes de la tradició, cosa que en general no en soc molt partidari, però que en aquest cas tinc que reconèixer que dona l’element diferencial.

Vaig comprar un parell de llibres i un el vaig poder fer signar per l’autor, es tracta de “El gran manipulador” d’en Paul Preston, en el que disecciona la personalitat de Franco. Si be no estic gens interessat ni en els fets, ni en llibres de l’època franquista i de la Guerra Civil, en aquest cas al ser un prestigiós historiador no espanyol i per tant sense cap tipus d’influència ni a favor ni en contra, l’objectivitat es sense cap dubte superior a qualsevol altre autor espanyol.

Ja el dia abans vaig anar amb una invitació a escoltar la presentació del llibre al Museu de Historia de Catalunya, però en arribar just a l’hora, la sala era plena de gom a gom i no va ser possible entra·hi. Ahir si, vaig mirar al diari on signava els llibres i poc abans de les 7 p.m. ja era a El Corte Ingles de la Plaça Catalunya, en Paul Preston quasibe sol i tranquil, davant les cues d’en Carles Reixac i d’altres mediatics. Intento comprar el llibre als expositors que hi havien just davant del lloc de signatura i va ser impossible, demanant per el llibre de Paul Preston a 5 o 6 venedors de llibres de El Corte Ingles cap d’ells no sabia qui era (no exagero), en indicarlis que era el que signava els llibres a 15 metres, els professionals feien cara de no saber res i fins hi tot de no haver llegit un llibre en la seva vida. Sort que a les 7 p.m. es desplaçava a El Corte Ingles del Portal de l’Angel on amb una mica més de temps vaig aconseguir comprar el llibre i que posteriorment l’autor hi poses una ritual dedicatòria i una ràpida signatura.

El fetitxisme del dia de Sant Jordi ja era aconseguit per part meva, vaig comprar un llibre més i cap a casa.

9 comentaris:

garmir ha dit...

Hola:
La terrassa del Museu de História de Catalunya, m´encanta, aixi com el Museu, fet per un govern de CIU, crec que la directora era Carme Laura Gil i en temps del tripartit, el senyor Jordi Sobrequés, ¡¡¡¡ tot un cavaller del PSC, un luxe que tenen al PSC.
El museu de Historia de Catalunya ha tingut sort en els seus directors.
A casa, vam comprar un llibre sobre Jaume I que a la meva mare , la historia li agrada molt.

civisliberum ha dit...

A cops vaig a dinar al Restaurant del ultim pis, no es menja molt be pero hi tens bona vista.
Ara el Director es en Sole i Sabate, per el que vec fa una bona tasca.

Núria ha dit...

Sembla que vas viure més aventures tu que el mateix Sant Jordi. Fins i tot havent de lluitar contra la ignorància de venedors de poca cultura literària. Quina paciència.Jo m'hauria ben atabalat.

civisliberum ha dit...

Si Nuria, tan podien estar a la secció de mitjons, a la fruiteria, o a la de llibres. La profesionalitat va a menys.

Montse ha dit...

El dia de Sant Jordi hauría de ser festiu, perquè així podríem venir a passejar per les rambles de Barcelona, i veure llibres, però aquí al poble es diferent, a més a més jo estava fent exàmens, ja veus quin dia.

civisliberum ha dit...

Montse,
Amb aixo estic en desacord amb tu, els anys que Sant Jordi cau en festiu (diumenge)es un autentic desastre, es con un diumenge normal, no es venen ni el 30% dels llibres i de les roses que si Sant Jordi cau en feiner. Crec que seria la fi de Sant Jordi, si es un dia bonic es perque les botigues estan obertes i la gent treballa.

zbelnu ha dit...

Crec que, a una conferència, una senyora li va preguntar Paul Preston per què li tenia tanta mania al Franco i Paul Preston li va dir: Senyora, jo sóc un demòcrata, a mi els assassins en sèrie no m'agraden gens.

civisliberum ha dit...

Bona contesta Bel.

zbelnu ha dit...

Paul Preston m'agrada molt i les seves declaracions sobre Franco em tranquil·litzen, al costat de tanta desmemòria i tant revisionisme falsari, ara que quan mort Calvo Sotelo parlen d'ell com a gran demòcrata, com quan va morir Cela, només Javier Marías va recordar que havia estat censor i delator, en una època en què això significava la presó per a molts.