dijous, 31 de juliol del 2008

SOROLL


Fa uns dies tant a la premsa escrita com a les noticies de TV han informat de que l’Audiència de Barcelona confirma la sentencia dictada anteriorment per un Jutjat barceloní en el que condemna a una llarga temporada a la presó (crec que son 3 anys) al propietari d’un bar barceloní d’ambient llatinoamericà per l’excés de soroll i molèsties causades als veïns de la finca on es troba.

Aquesta noticia em recordar que encara no fa un any també ingressar a la presó el propietari d’un restaurant proper al Passeig de Sant Joan especialitzat en “bodas, bautizos y comuniones” així com d’altres “banquetes”. El delicte el mateix excés de soroll que arribar a fer impossible la vida als veïns de la finca on per desgracia s’instal·len aquest tipus de locals.

Potser sembla excessiva la pena imposada als dos incivics propietaris de bars i restaurants, però molt mes excessives son les molèsties causades als pobres veïns, amb el detriment de la salut i la psique que el soroll comporta. Les reiterades denuncies presentades per els veïns contra els incivics sorollosos no causaren , en principi, cap tipus de efecte en ells, l’impunitat amb la que actuaven davant les lleis i les ordenances municipals semblava que estiguessin en un altre temps i en un altre país. Però no se qui va dir –crec que va ser un fiscal en cap de Barcelona- que la justícia espanyola es lenta però inflexible i si be amb anys de retard i excés de molèsties la justícia ha actuat amb totes les de la llei.

Fa un temps, un company de feina que viu en una població del àrea metropolitana de Barcelona, em comentava que a la seva escala s’instal·laren en un pis uns emigrants sud-americans amb unes costums totalment diferents a les europees, i les nits dels caps de setmana era pràcticament impossible la coexistència. L’excés de beguda i la musica alta tota la nit feia impossible el descans a la seva família, les trucades constants a la Guardia Urbana no servien per res, les festes dels divendres i dissabtes acabaren sent una tortura per la resta de veïns, que en el cas del meu company de feina provocar que la seva família –amb nens petits- anés a passar cada cap de setmana a un apartament de platja sense calefacció i amb poques comoditats. El contracte de lloguer es va acabar i el propietari, per pressions de la resta de veïns, no els hi va renovar. Ara sembla que hi tenen en aquell pis una família emigrant de Rússia que segons diu no porta cap tipus de problema. De totes formes, el mal any passat per la seva família no li treu ningú i ningú li ha compensat.

Els carrers de les nostres ciutats, diuen totes les medicions, que el nivell de soroll es totalment insalubre, per no parlar del soroll causat per les obres en nous edificis o en la mateixa via urbana. En molts locals, la musica te un excés de decibels inacceptables, per no citar als personatges que amb el seu cutrecotxe tuneijat, dediquen la seva vida a conduir per els carrers amb les finestres obertes i la musica a tot drap, procurant molestar a tothom.

A tot això, si tenim la desgracia de que en un pis veí al nostre es faigin obres o simplement l’estiguin pintant, els cops d’escarpa i martell a la paret a totes hores, la musica a tot volum i l’arrastrament de mobles o de qualsevol altre element fa que el dia sigui insuportable.

Es per això, que la presa de mesures per part de la justícia contra els incivics sorollosos em sembla be, no solament te que ser contra els propietaris de bars i restaurants, seria desitjable que la mateixa s’amplies l’abans possible al veïns sorollosos, als constructors i contractistes sorollosos i als que fan reformes als pisos i als pintors de parets sorollosos.

Es curiós sortir per l’Europa educada, a la que tant ens agrada compararnos i notar el silenci que hi ha a les seves ciutats, el to de veu baix que te la gent quant parlen entre ells, tot el contrari del que tenim per aquí que la gent sol parlar a distancia del seu interlocutor i a crits, sense importar·li que les altres persones no estan interessades en el que diu i que, a més, li molesten els seus crits.

Esperem que la civilització poc a poc apareixi i que puguem gaudir d’un nivell de civisme similar a l’Europa civilitzada.

9 comentaris:

panterablanca ha dit...

Crec que és difícil. No som angloxasons, no som nòrdics, som mediterrànis, i això es nota.
A mí tampoc no m'agrada el soroll excessiu, no m'agrada parlar a crits pel carrer i que tothom s'enteri del que dic, però el poble mediterràni en general no és un poble gaire discret.
Petons de pantera.

Delfica ha dit...

El soroll ve a ser com el tema de l'aire condicionat, mai no es nivella a gust de tothom. De fet la convivència no es senzilla enlloc. Bon estiu.

civisliberum ha dit...

Panterablanca:
Encara que els mediterranis som mes sorollosos, crec que existeixn uns limits que no es poden sobrepassar i crec que es sobrepasen tots.

civisliberum ha dit...

delfica:
Crec que es pot arribar fins on es molesta al altre.

Montse ha dit...

Com diu panterablanca, estem en un país que el soroll i fer soroll sigui el costum de tots, a mi no m'agrada ni sentir soroll ni provocar-lo, i a part d'aquests bars, i locals tant sorollosos, també s'ha de vetllar, per tots aquests cotxes que es canvien els motors per ser més sorollosos.
Al costat de casa hi ha una avinguda a on els dissabtes solen fer carreres de cotxes.
Saps que penso que encara que la convivència no es senzilla, el ioncivisme predomina per tot arreu.

hugo solo ha dit...

Pienso que hay que verlo como una contribucion de las costumbres de sudamerica a esta españa aburrida mejor a esta catalunya tan seria traen esa natural alegria de las borracheras peleas amores imposibles eso que hace de sus paises un paraiso y que bien hacen en ser embajadores de su alegria de vivir en enseñarnos lo bien que se vive por ahi aparte de ser listisimos en la oficina de la western union del barrio cerca de la sagrada familia el personal de chicas lo unico que le falta es el latigo es que somos muy ignorantes y suerte que estan ellos del otro lado para sacarnos de ella mi mujer que es apegada a las comas puntos y todas normas gramaticales coge cada rebote por el trato recibido y eso que no soy de aqui soy de alli tambien y cuando llegue hace treinta y dos años pude darme cuenta que casi todo funcionaba mucho mejor que en mi tierra.

civisliberum ha dit...

Gracies per les opinions Montse.

civisliberum ha dit...

Hugo,
Se bienvenido al blog. Tus opiniones son muy interesantes, así como tu escritura.

hugo solo ha dit...

Gracias por la bienvenida.