diumenge, 8 de febrer del 2009

LLETJOR


Amb l'ordinador i envoltat de llibres

Aquest mati he anat a visitar l’exposició d’en Joaquim Mir al CaixaForum . Tret de gaudir de les fantàstiques obres exposades del pintor que mostren tota la seva trajectòria des de l’any 1873 fins la seva mort l’any 1940, el seu domini i l’esclat del color en totes les seves teles i la captació de la llum que fa que moltes de les seves obres s’apropin a l’abstracció. He pogut constatar les constants que he trobat en la bellesa i l’harmonia que hi havia en el seu temps i que avui malauradament ja no existeix. Una arquitectura popular harmònica, uns jardins particulars acollidors, una estètica en les poblacions que avui ja no existeix.
No es únicament a les pintures d’en Mir que es pot veure, qualsevol artista de la seva època com en Rusinyol o en Casas, ens mostren uns paisatges urbans amb una harmonia i una qualitat molt superior a l’actual. Un urbanisme per viure-hi i sentir-se integrat amb l’entorn.
Aquest paisatge ja no existeix, des•de l’acabament de la Guerra la burgesia que va sobreviure era en general la mes inculta i la de mes mal gust. El que era harmonia i arquitectura de qualitat va anar a terra per posar-hi en el seu lloc edificis eclèctics i acadèmics plens de pompositat i faltats de gust estètic. Amb els anys 60 i 70 la lletjor encara va anar en augment, a més de la mala qualitat dels materials, un mal gust que volia imitar al pop i l’estètica de la època, però amb tanta poca fortuna que son contats les construccions que es podrien salvar . Això sense contar els barris del extraradi fets per acollir als emigrants d’aquell temps, fets a corre cuita i que varen provocar una especulació brutal, a més que desgraciaren per sempre els pobles dels voltants de Barcelona.
El periodista holandes Geert Mak en el seu voluminós llibre “En Europa” diu que Barcelona “es com una dona descuidada d’ulls bellíssims, una ciutat lletja amb racons bonics i edificacions esplendoroses”. Realment passejant per els seus barris ens en adonem que la ciutat es lletja, els edificis lletjos, una ciutat dura, sense verd, amb soroll i molt de transit, amb botigues lletges on es prefereix tirar a terra tota una decoració modernista i posar-hi en el seu lloc unes esdentaries modular tipus Ikea. Amb uns bars bruts i poc acollidors, amb el seu expositor de menjar fet des•de fa dies per si algú te estomac de menjar-hi.
Als altres països es procura que l’antic es conservi, que no hi hagi res que desentoni, que els edificis vells es restaurin i que la qualitat de vida sigui la millor possible. L’estètica de Barcelona no te res a veure amb la resta de ciutats europees almenys les del nord, no conto la resta d’Espanya o Grècia que estan tan malament com aquí. Ni els pobles mes petits es salven, en pobles minúsculs es poden veure edificis de pisos fets sense cap concessió a l’estètica, una mola en mig d’un poblet, com si fos necessari estalviar l’espai allí on hi sobra.
A Ceret mateix trobem un poble d’uns 8.000 habitants d’allò mes humà, amb cases unifamiliars i amb arbres per arreu, si en lloc de ser sota administració francesa hagués estat sota administració espanyola ara existirien blocs de pisos lletjos i la famosa arbreda de la Passejada de ben segur ja no existiria. La visita de catalans del sud esperem no els hi contagií les ànsies especulatives, a la part de dalt del poble davant el pàrking ja han començat a fer els primers blocs de pisos de la població, tant lletjos com els que gaudim una mica més al sud.

8 comentaris:

hugo solo ha dit...

Entonces lo que va mal son las universidades no ? por ahi pasan los politicos los arquitectos los periodistas los ingenieros casi todo...

´´ ha dit...

Aqui no hay una planificación , bueno o peor,hay una planificación.

En LA PEDRERA hay tambien una exposición que puede ser interesante de Josep Mompou (Barcelona 1888 – Vic 1968), Esta y la que dices seran mis proximas , te dejo enlace :
http://obrasocial.caixacatalunya.cat/osocial/main.html?idioma=1

hugo solo ha dit...

Y blogs en donde la queja esta tambien mal planificada y orquestan una quintacolumna raquitica creo que todo comenzo con una cita pal bronce de vilaMatas el fin de barcelona mas bien diria el fin para cada uno de los que piensan de esa forma seres un tanto momificados escarban en el sueño de una barcelona señorita en donde los trabajadores eran limpios y honrados y no habia mucha gente y esos edificios tan horribles de hoy segun para quien por suerte los badulaques imagino que llegan diagonal arriba un virus este mundo se hunde cerro hace muchos años el balmoral que olia a naftalina de la fina esto empieza a parecer y oler a cementerio de elefantes.

civisliberum ha dit...

Pues si Hugo, todo se basa en la educación.

civisliberum ha dit...

Tengo prevista la visita francis.
Gracias

Montse ha dit...

Veig que disfrutas del món cultural, i del que es fa i s'ha deixat de fer, aquí des dels anys 70 es va deixar l'harmonia de banda per donar pas a la construcció sense límits.

civisliberum ha dit...

Si Montse,i el que es pitjor, una construcció molt dolenta.

el objeto a ha dit...

he anat aquest matí a l'exposició de J.Mir, i m'he relaxat moltíssim admirant els seus jardins i horitzons marins plens de llums i colors, la seva bellesa moderna o modernista, m'he he adonat de la raresa d'aquests paisatges en la meva vida urbana i m'he sentit una mica trista,
per arribar al caixaforum i per causa del 3GSM he ahgut de donar una volta per la lletjota plaça espanya

està bé que hagis posat la imatge dels llibres, en ells trobem un altre tipus de paisatge on és més fácil sentir-nos acollits