dimarts, 10 de març de 2009

URBANITES


Cel de Perpinya

Darrerament m’ha xocat llegir als diaris l’existència d’una certa tensió entre els habitants de sempre dels pobles i els nous estiuejants o millor dels residents de cap de setmana als pobles.

El cert es que molts residents de caps de setmana i estiu els molesta certes activitats que es fan als pobles des de sempre i fan tot el possible per eradicar-les, al menys mentre ells siguin al poble. Em llegit de denuncies presentades per els sorolls que fan les esquelles de les vaques i les ovelles, per les molèsties que creen als barcelonins les campanes del campanar, també per l’olor que desprenen les granges i els femers dels camps.

Es curiosa la prepotència de molts barcelonins que amb la seva pretesa superioritat vers els que ells veuen clarament inferiors, intenten expulsar-los del seu poble i del lloc on es guanyen la vida i apoderar-se ells mateixos de tot. L’ incultura d’aquestos anomenats pixa pins els va fer que es compressin una casa en un poble de la muntanya i creueres que els olors son exclusivament de pi i herbes aromàtiques, que el soroll no existeix tret dels cants matinals d’un ocell i que ells com essers que viuen en una gran ciutat estan per damunt dels desgraciats que han nascut al poble i tenen un treball tan indigne com el de pagès i el de ramader.

Per aquesta gent la llet surt dels arbres ja envasada en Tetra break, el pa surt directament de la fabrica excloent el pas del camp de blat al forner, la carn surt d’animals nets i perfumats, a més de immòbils i muts, i els ous son elements en els que mai s’han parat a pensar en els seus orígens.

Els molesta que un gall canti al despertar-se amb la sortida del sol, els soroll de les esquelles de ovelles que pasturen o de les vaques que pasten, de l’olor dels fems de les granges o els que adoben els camps, que al campanar del poble sonin les campanes obviant la funció que fan per regular els horaris i les feines entre els habitants del poble. També els hi molesta els natius, la seva rusticitat, la seva forma de parlar i el seu comportament.

Sembla ser que ningú els hi va dir que en comprar una casa al poble muntanyenc únicament compraven la casa, no les persones i les seves voluntats, ni el tipus de vida que els seus habitants porten. La llibertat que dona un país democràtic es per tothom, també per els que viuen als pobles, no exclusivament per els habitants de la gran ciutat.

En el meu cas vaig néixer en un poble del ponent català, vaig venir a estudi a Barcelona i he acabat visquen a Barcelona i sense ganes de canviar de lloc. Tinc que reconèixer que per molt que es cregui la gent, el nivell cultural es força superior en els pobles que a l’àrea barcelonesa, si bé no existeixen les elits d’una gran ciutat, la mitjana d’estudis es força superior, així com la qualitat de vida i l’educació de la gent. Una persona de comarques que vinguí a Barcelona mai denunciaria que passen cotxes per el carrer i li molesten i que per tant es te que prohibir la circulació a tot Barcelona, al menys mentre ell hi sigui.

6 comentaris:

hugo solo ha dit...

Sobre el ultimo parrafo en algun blog he leido de alguien que le molesta el ruido de los helicopteros con llamadas de queja al organismo encargado del vuelo de estos y de ahi una larga linea hasta terminar en esa lacra que al parecer son los turistas.

Bruguers ha dit...

Ja no tolerem res. Una petita molèstia la prenem com un gran problema i la tendència a prohibir cada cop és més gran.
Em fa malícia però és cert que famílies (normalment benestants) que tenen residència de vacances a pobles i amb la conya de que deixen diners es creuen per damunt de tothom i amb el dret de que els riguin les gràcies.
Jo vinc de pagès per part d'avis materns i et dona una visió més amplia.

civisliberum ha dit...

Hugo,

En ocasiones he visto helicopteros sobre BCN, pero el ruido de los mismos no lo he llegado a sufrir.

civisliberum ha dit...

Totalment d'acord Bruguers, en el fons es falta de tolerancia i respecte vers els altres.

panterablanca ha dit...

Tot el que expliques és cert, però el pitjor de tot és que en algún cas, la justicia (quina?) ha manat tancar una granja per una d'aquestes denúncies. Els "urbanites" haurien de pensar que si els ramaders y els pagesos no poden fer la seva feina, potser arribará un dia que no podrán menjar, perquè per molts diners que es tinguin, els diners no es menjen.
Petons de pantera.

delavidayotrosviajes.blogspot.com

civisliberum ha dit...

Si pantera, es que els jutges no son mes que urbanites.