dimecres, 27 d’octubre de 2010

VAGUES


Montpellier
Aquets dies tota la premsa escrita i els Telenoticies de la TV posaven en lloc prioritari la lluita dels francesos vers els seu govern en el desig de voler apujar la jubilació un parell d’anys, en el cas francès dels 60 als 62. Refineries de petroli tancades, les gasolineres sense gasolina, els transports públics aturats i els carrers amb manifestacions milionàries. Tot això en una França que des de la sarkozitzacio imperant estava mig endormiscada. Han estat força setmanes que els francesos, amb aquest sentit de dignitat i de defensors dels dret s’han aixecat contra el seu govern, una batalla perduda segura per endavant, una victòria clara dels govern francès des de el començament, però els francesos han volgut perdre lluitant i amb la cara alta, dient-hi la seva. Ara setmanes mes tard es veu clar que si ve el govern de Sarkozy s’ha sortit amb la seva, el poble francès en certa forma ha guanyat, l’orgull ha tornat al país, el ser francès torna a ser important i els governs futurs ja saben que si be tenen més força, sense cap dubte que per aplicar coses impopulars tindran una forta oposició al carrer i sortiran escaldats.

L’actitud francesa contrasta amb la britànica, on no solament han pujat l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, si no que a més el govern ha decidit acomiadar a 500.000 funcionaris. El poble angles (o britànic per ser més exactes) que ha fet? Dons res, tragar i tragar, ni una protesta, ni una esquifida vaga, ni una bronca al Parlament, res de res, abaixar el cap i dir amen. No entenc com els anglesos han pogut caure tant baix, el ser com un ramat d’ovelles de camí al escorxador i tan contentes, però cada poble te el que es mereix.

Els alemanys també varen veure augmentada l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i les protestes foren minses, del nivell d’Espanya, una mica de queixa i res més, però al menys hi varem tenir una llumeta de dignitat, de plantar cara davant uns drets adquirits.

Personalment, ja fa força anys que sento que l’edat de jubilació s’ampliarà, es una simple operació matemàtica, fa anys la gent es jubilava amb 65 anys i es moria amb 72, avui dia la mitjana de jubilació es de 62 anys i la mitjana de vida es fins als 82. Son el pagament de pensions de 7 anys (quant es varen fer els càlculs), davant els 20 anys que l’Estat ens te que pagar la pensió avui dia. Si els contribuents que amb les seves cotitzacions no augmenten, esta clar que es te que fer quelcom. De totes formes abans de tot es te que anar contra el milió i mig de gent que cobra pensió d’invalidesa a Espanya (situació que no es dona ni desprès d’una guerra) i d’altra gent que viu a costa dels altres.

Entenc que es tindria que donar informació a la gent, explicar les coses, pero al mateix moment, que la gent protestes, que digues la seva, però ja fa un segle un tal Upton Sinclair va dir “Es difícil fer que un home entengui una cosa quan el seu salari depèn del fet que no l’entengui”. El peix que es mossega la cua, amb poca educació es difícil tenir un bon futur, futur que un no li dona importància precisament per la poca educació que un te, i mentrestant a tragar.

2 comentaris:

Núria ha dit...

La pregunta és si a qui governa li interessa que tinguem educació i si en el nostre país, s'hi invertirà més algun dia. Crec que la resposta és que no. Ja els interessa tenir "borregos" que mirin programes brossa i que no tinguin prou coneixements per opinar amb fonaments.

civisliberum ha dit...

Totalment d'acord Nuria.