dijous, 26 de juliol del 2007

PASCAL COMELADE


No recordo quant el vaig sentir per primer cop, però ja em va agradar, hi havia quelcom que em transportava a la meva infantesa, al poble, als anys seixanta, quant tot era molt diferent i quant era molt feliç. Les seves notes, la seva musica, feta part d’ella amb joguines em relaxava i en feia sentir com feia molts anys no sentia.

El primer disc el vaig comprar al FNAC de la Plaça Catalunya, recordo que el cercava a la secció de novetats i de musica francesa i no hi era, finalment el vaig trobar amb la música catalana. Després amb el temps vaig arrasar cercant tots els CD seus per tot el Carrer Tallers, fins arribar farà cosa d’un any al Palau de la Musica Catalana on la seva actuació en va fer que sortís extasiat.

També recordo que el vaig veure passejant per Perpinyà, en ple Vauban, el seu aspecte tant particular. He llegit quasibe tot el que escriuen d’ell, se que viu a Ceret i te una filla, que va viure a Vernet i que de petit va ser veí de Montpellier, on el seu pare es dedicava a la psiquiatria, que es amic d’en Llach, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra i Toti Soler, que ha viscut a Barcelona. També que treballa, i molt be, amb el poeta editor Enric Casasses amb qui ha fet un CD.

També se que vol canviar la Bel Canto Orquesta per altres músics i que està a punt d’iniciar una nova etapa.

Això i moltes d’altres coses se d’ell, que disfruto com ningú amb la seva música, que compro tot el que surt d’ell, que no vaig poder estar al Grec i em va sapiguer molt greu. Tot això em fa, crec jo en un fan seu, no conec a ningú més que li agradi, molts no el coneixen (però recorden la seva musica de l’anunci de TV3 de fa uns estius).

Estic esperant ansiós la teva nova etapa.