dimarts, 11 de setembre de 2007

LA DIADA


Els que tenim mes de 45 anys recordem les Diades de la Transició amb un regust de que tot temps passat era per definició millor. Sense tenir present que com deia Joan Fuster "si l'home adult enyora la seva infancia, és perque no se'n recorda, o perque se'n recorda malament". Recordem lo joves que érem, les energies que teníem, la ferma voluntat de millorar el mon a la que aspiràvem, les ganes de llibertat i l’esperança de que havia arribat tant el nostre moment com el de Catalunya. Ens indignàvem i protestàvem amb les detencions i tortures que els “grisos” infligien a en Xirinacs i a en Garcia-Faria. S’ocupaven les Rambles per protestar contra les arbitrarietats del regim i per fer fora a les anomenades forces d’ocupació espanyola. Ens entusiasmaven amb Lluis Llach, llegíem Mundo Diario (res a veure amb El Mundo actual de Madrid) així com llibres marxistes i antiimperialistes.

Des de Sant Boi fins avui ha passat força temps, ja no ens manifestem ni nosaltres ni els que tenen 20 anys, no volem canviar el mon i tampoc donem importància a la llibertat, si es tortura algú girem el cap per no veureu. Ens es indiferent Catalunya, el veí del costat o les viscisituts d’un tibeta a la Xina. Estem totalment sarkozytzats i sols ens interessa la nostra seguretat. L’individualisme nihilista arriba a la seva màxima expressió.

Altres 11-S ens acompanyen, ja fa 6 anys del de Nova York i 23 del Xilé, el nostre ja va pels 300 anys. Dia de fets negatius, d'atacs indiscriminats contra la població civil, dies on l'odi s'imposá. Dies de record d'aquells que varen morir per defensar el just, els catalans, els xilens i el poble nordamerica.

La diada s'anar tornant en quelcom institucional i sense cap sentit reivindicatiu, un dia més de festa, per commemorar una derrota i una capacitat de resistència. Però als fatxendes els hi fot. No la suporten. Sols en arribar el dia els hi vull la sang i l’odi. Solament per això val la pena.

14 comentaris:

garmir ha dit...

Hola:
Les generacions actuals de catalans només demanen la seva part del pastis.
Bona Diada.

civisliberum ha dit...

Hola Garmir,
Potser si, pero es molt diferent a les generacions d'abans.
Graciess per llegirme i bona diada

garmir ha dit...

Hola:
LLegint el teu bloc, he vist que anavés a L´Ateneu Barcelonès jo hi vaig ser soci durant molts anys, ara ja no ho sóc, a L´Ateneu es on a principis dels 90 menjava els millors croissants de BCN, peró per desgràcia el Temps de l´Ateneu ha passat, amb les noves tecnologies i una mitjana d´edat dels socis tan alta és una reliquia del passat, peró una joia per BCN.

Montse ha dit...

Tens molta raó, ara la gent no sent com abans, perquè han nascut en llibertat, i ja els hi va bé.
Estem visquent en una societat, que cada vegada es més gris, més ignorant, més insolidària, i individualista, com tú has dit.
Però, no hem de perdre les esperances en la humanitat, i noslatres, els que sentim, els que patim, i no estem conformes, seguir donanat exemple.

manuel allue ha dit...

En Joan Foster era, potser, massa didàctic. Disfressar l'infància és un exercici molt i molt saludable. Inclús disfressar una infància feliç. L'adolescència ja és un altre cosa. Cal recordarla com la malaltía productiva que és.

I, d'acord, l'11 de setembte s'ha escorçat en 11-S en tots els sentits. Mal dia que no sembla ja gens festiu. Ha aconseguit un tuf apocalíptic (o, almenys, funerari) que no li escau.

manuel allue ha dit...

Parlava, és clar, d'En Joan Fuster, que tú cites, no de qualsevol "Foster".

civisliberum ha dit...

Per garmir:
Darrerament amb en Bohigas de president i tota la junta directiva l'Ateneu s'esta renovant molt. Hi ha una majoria de jubilats, pero es va reduint l'edat.

civisliberum ha dit...

Per la Montse:
Estic totalment d'acord amb tu.

civisliberum ha dit...

Per Manel Allue:
Cadascu te la seva infancia i suposso que en Joan Fuster va tenir la seva.

¿No siras per casualitat fotograf?

Bruguers ha dit...

La meva filla i els seus amics (16 anys) són molt reivindicatius de la terra. A mi m'agrada. Sé que amb el temps es calmarà però sempre quedarà el pòsit.
Porta una estona aprenent-se de memòria una cançó que ha penjat www.montsec.bloc.cat i mirant les imatges.
Jo només recordant la Gran Diada del 1977 m'emociono.

civisliberum ha dit...

Si bruguers amb els anys tot es calma, pero a l'adolescencia i joventut es te que ser reivindicatiu i tenir ganes de millorar el mon (com la teva filla).

BELMAR ha dit...

;)

BELMAR ha dit...

me encantó tu blog!

civisliberum ha dit...

Gracias Belmar.