NOVEL.LA COSTUMISTA

A molts els hi diuen escriptors de cap de setmana, de temàtica costumista afegint-hi elements tràgics i romàntics, en un mon de l’antiga pagesia catalana de les masies i dels pobles. Eren novel·les d'acció, de passions, d'amors i desamors, d’antigues famílies i de tot l’humà que l'envolta.

Sortiren i donaren força a la Renaixença, però no eren obres cabdals, van ser notaris d’un temps i d’una gent, que qualsevol amb orígens rurals catalans encara si pot reconèixer, potser no a ell, però si als contes i a les histories que recorda dels seus avis. Una vida molt diferent a la barcelonina, el mon dels pagesos, amb tota la força i elements tragicòmics d’unes tradicions antiquísimes i fortament arrelades.

Amb el temps i amb l’irrupció de la modernitat aquest tipus de literatura fou totalment menyspreada, necessàriament oblidada i vista amb superioritat per part del crítics i creadors pontificals de tendències literàries. Que jo recordi sols en Josep Pla, home amb un plantejament totalment rural de l’existència els hi donava suport, però el propi Pla tampoc era una persona de ment contemporània.

He descobert una llengua catalana rica, pura, forta i orgullosa, el mateix que la seva temàtica, els seus paisatges i els seus protagonistes. Un fort domini del llenguatge i del material narratiu.

Tot va començar amb la reedició per part d’Enric Casasses de La tragèdia de cal Pere Llarg d’ Eduard Girbal Jaume, llibre que vaig comprar en no trobar.ne cap altre que m’interessés, i en va entusiasmar, la seva passió i tragèdia en va captivar. Va ser quelcom no m’esperava, no era la novel·leta costumista, era literatura.

Després vaig continuar amb Ferran de Pol, Pin i Soler, Pous i Pagés, Bosch de la Trinxería i en Jaume Vila, autor mes actual, però amb la mateixa temàtica i estil.
Tinc que confesar que m'agraden.