-
divendres, 5 d’octubre del 2007
FRANKFURT 2007
Aquest cap de setmana comença la tant comentada fira del llibre de Frankfurt. Aquest any es dedica a la cultura catalana. Fins aquí tot be, el que tendría que ser quelcom per sentir-nos tothom satisfets produeix una multitud de critiques i desqualificacions, principalment contra els organitzador i també contra la cultura catalana i la cultura en general.
La falsa polèmica va començar en voler incorporar també a la cultura castellana dins de la representació, ignorant que el convidat era la literatura catalana, NO la literatura feta a Catalunya. Aquesta matisació es de màxima importància, no es a Catalunya a qui es convida, es una cultura que no esta sol a Catalunya, també es al Rosselló, a Andorra, a les Illes Balears i a la Comunitat Valenciana, a més d’altres llocs, sols fa falta escriure en català per ser literatura catalana, independentment de fer-ho a Nova York, París o Sevilla.
Molts autors i editorials no catalanes, però que escriuen i editen en català hi seran, des de les editorials El Trabucaire de Perpinyà fins a Bromera de València, el mateix que autors com Joan-Lluis Lluis o Bezsonoff del Rosselló, o Janer de Mallorca o Mira de la Comunitat Valenciana.
Però com sempre, hi ha gent que li poden les ganes d’anar contra tot el que es català, varen voler incorporar a gent que no fa literatura catalana amb el fals pretexts que viuen a Catalunya i amb l’única motivació de boicotejar la literatura catalana a la fira de Frankfurt. Per sort no els hi ha sortit be, es lloable l’actitud dels escriptors que escriuen en castellà a Catalunya en no entrar amb el joc del boicoteijadors.
Si la invitada a la Fira fos Catalunya, no podrien anar a la mateixa els autors abans citats, ja que encara que fan literatura en català, no viuen pas a Catalunya. Per altra part, a més de convidar als escriptors catalans que escriuen en castellà, també es tendría que convidar a altres escriptors que no escriuen ni en català ni en castellà, però que viuen a Catalunya, com el premi Goncourt, el neoyorqui Jonathan Littell, que viu de fa molts anys entre nosaltres, o en Tom Sharpe, que passa la major part de l’any a Sant Feliu de Guíxols, i d’altres catalans d’origen o d’adopció que viuen a Catalunya però que escriuen en llengües que no son català ni castellà, però els boicoteijadors professionals montaríen en còlera si aquest altres escriptors catalans d’altres llengües fossin convidats.
La Santa Inquisició per mitja del Gran Inquisidor Nicolau Eimerich ja va perseguir a en Ramon Llull pel fet d’escriure en català la cerca de la pau universal obtinguda per mitja de la raó i de la ciencia, en lloc d’escriureu en llatí, que era la llengua del poder de l’època i la seva obra va continuar, per molt que els boicoteijadors anticatalans ens condemnin, la cultura catalana seguirà, al menys fins quant l’anglès ens mengi, al igual que a la cultura castellana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Hola:
Article molt complert, t´expliqués com un llibre obert, tot ben explicat.
Da gusto encontrar tamaña cordura ante un tema que ha provocado y provoca tanto desde ni se sabe. En la última novela de Javier marías uno de los personajes dice: "Es triste asistir a una época de tontuna en todas partes" y otro observa "La mayoría de la gente es tonta, tonta, frívola y crédula".
Yo sufro tanto de aburrimiento que he naufragado. Por eso es un alivio encontrar un tablog al que agarrarse.
NI:
Em sembla vergonyós que sempre ens vulguin boicotejar, em de salvar la nostra literatura i la nostra cultura.
Gracies a tots tres per la vostra visita i els vostres comentaris.
Amb el teu escrit dónes resposta a moltes de les preguntes que han plantejat programes de tele, ràdio, enquestes,... I la resposta, al meu parer, és clar, és del tot encertada i argumentada. I amb arguments tan sòlids, és difícil de contradir.
Nuria,
Gracies per la lectura i el comentari.
plenament d'acord, no cal afegir res mes.
Salutacions
Gracies per la visita Maribel.
Si he de ser sincera, creo que me precipité en mi comentario. Si bien es cierto que la invitada es la literatura catalana, ¿qué es literatura catalana?
He llegado a la conclusión de qué no es fácil decidir qué es literatura catalana (ni "en catalán" ya que muchos no está de acuerdo si el valenciano es catalán o no. Yo ni quito ni pongo rey, porque no me interesa esta polémica). Así las cosas, pienso que ante la duda siempre es mejor sumar que restar y no le negaría a los catalanes que escriben en castellano, inglés, árabe o japonés la participación. Si algo amo de Cataluña y de cualquier otro lugar es el mestizaje.
Así que, donde dije Diego, digo digo. NI.
NI
Novament gracies per la teva participació i les noves reflexions.
No ho sabia. La gent no parla prou i a vegades no els hi veus per on van, però gràcies a tu les coses són una mica més clares.
Miquel
Gracies per la visita i els cumpliments.
Publica un comentari a l'entrada