divendres, 14 de desembre del 2007

MUSEE FABRE DE MONTPELLIER



Han estat molts anys d'estar en obres, el gran, majestuós i bonic edifici del Bulevard de la Bonne Nouvelle de Montpeller ha tornat ha obrir les portes, millor que mai, més actual, més comode i més Montpelliérain que mai.

Dimarts passat em vaig desplaçar fins a Montpeller per a gaudir del seu museu, el qual feia temps tenia en la meva agenda de coses per a visitar pendent de fer-li la creu, ja que els anys tancat per obres no em deixar fer-lo.

Són uns 350 kmtrs. per carretera, menys de tres hores amb cotxe des de BCN. La ciutat com sempre, neta, per vianants i educada, amb tot l'encant del Midi, el seu esplendid nucli antic de l'Edat Mitjana, on encara es conserva la casa on va neixer Jaume I el Conqueridor i el Palau dels Reis catalanoaragoneses, on es conta que la seva mare, Maria de Montpeller, si be tenia fortuna i territoris no era precisament agraciada i que per a ser fecundada pel seu espòs Pere el catolic, van deguer d'emborratxar-lo i enganyar-lo per a fer entrar per la nit a la cambra reial a la seva esposa, en lloc d'alguna de les seves amants com era habitual. El famós art atemporal de donar gat per llebre.

També es fantastic el seu eixample, amb cases haussmanianas i burgeses, els seus tranvies, les seves bicicletes i el sistema de barreres que impedeix l'entrada als automovils quan es traspassa cert nombre d'ells, els seus grandisims pàrquings subterranis per tot el centre. El barri de Antigone, construït pel catala Bofill, en la seva època neoclasica.

Tot això ens trasllada a la que tendria que ser una ciutat ideal, amb un bon nivell cultural a causa de una important Universitat i una forma de vida tranquil·la i assossegada de ciutat de províncies, però amb estructures de ciutat important, com el Museu Fabre.

El Museu esta magnific, no el coneixeia d'abans de la reforma però per l'antigor de l'edifici, la vetustor debia de regnar en el. El mateix posseïx obres importants de pintors de segona fila, bona elecció atès que de sempre els autors cotitzats han tingut preus prohibitius, en canvi hi ha pintors de segona fila en que les seves obres principals superen àmpliament a les obres dolentes (que de tot hi ha) d'autors amb renom. Existeixen bons Guardis, Panninis i Bourdons, superiors a alguns Rubens i Veroneses que tambe hi ha al Museu. Del segle XIX esta àmpliament representat per Millet, Delacroix, Rousseau, Corot, Coubert, Monet, Manet, Matisse, etc, però en aquest cas, al contrari del que passa amb els pintors antics, aquests si be són de primera fila, les obres exposades són secundàries. Del segle XX hi ha algun Stäel, Soulanges i Viallat. Una important exposició de François-Xavier Fabre, fundador i mecenes del museu, posa el fermall d'or a la reobertura.

A més del Museu vaig aprofitar per a fer les compres de nadal pels carrers de l'Ancien Courrier, l'Argenterie i Jean Moulin, així com visitar els voltants i menjar ostres en Sete.

A la tornada, passo la nit en Perpinya i aprofito per a fer més compres i saludar a coneguts.

El midi frances és el que podria haver estat el llevant espanyol si la cobdícia, els governants dolents i la falta de cultura del poble espanyol, no s'haguessin entossudit en destruir la costa i deixar misèria i lletjor a les pròximes generacions.

Sempre és agradable visitar França, gaudir de la seva cultura, encara que la Revista Times en el seu darrer número la doni per morta i superada àmpliament per l'anglosaxona (fet informat àmpliament aquesta setmana per la TV francesa). No obstant això, si be la cultura francesa estigui en decadència, l'anglosaxona encara no ha arribat al nivell que va arribar la cultura francesa.

25 comentaris:

Marie ha dit...

Oh super ! J'espère que vous comprenez bien le français. Vous avez déjà quitté Montpellier ?

J'adore le musée Fabre. J'y vais souvent parce que je fais partie de la "commission visites" de l'association des "Amis du Musée Fabre". Je le connais donc déjà assez bien. Quand on fait partie de cette association, on ne paie pas d'entrée !

Je vous remercie beaucoup pour votre commentaire sur mon blog.

garmir ha dit...

Hola:
Interesant article, que passis Bon NADAL.

civisliberum ha dit...

Merci pour la visite Marie, je suis tres satisfait pour mon visite a le musée Fabre. En autre ocasion je vous salude dans les "Amis du Musée Fabre", le musée n'est pas posible de admirer en une unique visite et je vous promete retourner otre fois.

civisliberum ha dit...

Gracies per la visita Garmir i que pasis unes Bones Festes.

panterablanca ha dit...

No he estat mai en aquesta zona de França, és una de les meves assignatures pendents.
A mi m'és igual que la cultura francesa estigui en decadència, perquè tot i que parlo una mica millor l'anglès que el francès, jo em considero més francòfona que anglòfona. Potser és per proximitat, però m'hi sento més identificada.
Parlant d'una altra cosa, si no et fa res, t'enllaço.
Petons de pantera.

civisliberum ha dit...

Gracies per la visita i els comentaris pantera.
Petons

panterablanca ha dit...

Ups! Vaig dir francòfona? jijijiiji!!, volia dir francòfila, i evidentment també anglòfila per anglòfona.

civisliberum ha dit...

Bona precisió Panterablanca.

Estela ha dit...

França no pot deixar indiferent al visitant.Ja de petita m´enviaven els meus pares per aprendre la llengua i la cultura i aquesta tradició la conservo fins i tot avui dia, ja que ara visc molt a prop de la frontera i travesso molt sovint.Estic d´acord amb tu quand tu parles de la France du midi, mais j´adore Paris.Je ne peux pas oublier Paris...jamais.una abraçada i bon nadal.

civisliberum ha dit...

Una abraçada i bon nadal Estela.

pescador ha dit...

vengo a saludarte y desearte que te encuentres bien...abrazos amigo

civisliberum ha dit...

Un fierte abrazo pescador y saludos libertarios.

Montse ha dit...

Que bé, poder visitar museus, i fer compres per la nostra veïna França, estic totalment d'acord, França mai es deixarà passar pels anglosaxons, ho tenen molt clar.
Veig que t'agrada molt la cultura, i que pots gaudir-ne.
Una abraçada, i que tot vagi molt bé.

civisliberum ha dit...

França sempre será França, amb Sarkozy o sense ell.
Una fortaabraçada

Unknown ha dit...

Sóc una fanàtica del Midi i quan descrivies la teva estada a Montpellier em feies recordar l'última visita que hi vas fer.
Visitaré el museu.
Bones festes!

civisliberum ha dit...

Si Montpellier es una ciutat per viure-hi. A més, está tant a prop nostre.

Marie ha dit...

Joyeux Noël à vous et à votre famille, et un grand merci pour votre com sur mon blog.

civisliberum ha dit...

Joyeux Noël à vous et à votre famille Marie.

Unknown ha dit...

Bones festes i feliç 2008

Belnu ha dit...

Això em fa enveja. A mi m'agradava molt Montpellier, hi anava fa molts i molts anys, a veure un amic poeta que s'hi havia exiliat per no fer la mili al Sàhara. I anàvem també a Assas, que és a prop, on els habitants es diuen assassins... Sempre m'he quedat amb ganes de tornar a Montpellier, però em fa por desfer el record de la llum i les llibreries...

Belnu ha dit...

Aquesta frase teva
"El midi frances és el que podria haver estat el llevant espanyol si la cobdícia, els governants dolents i la falta de cultura del poble espanyol, no s'haguessin entossudit en destruir la costa i deixar misèria i lletjor a les pròximes generacions."
és exacta. Sempre ho penso quan viatjo per Europa, com podria ser aquest país si... Però m'has convençut. De seguida que pugui miraré de buscar un hotel digne a preu raonable per anar-hi...

civisliberum ha dit...

Montpellier es una bona ciutat per viure-hi. Neta, cuidada i culta. Una ciutat mitjana amb una Universitat antiga i amb tot l'art de viure dels francesos deñ Midi.

nomesploraria ha dit...

M'agafen unes enormes ganes de visitar el Midi, Montpellier i aquest museu.
Potser els nostres polítics municipals hi haurien de anar de tant en tant en lloc de mirar-se el melic mentre la nostra ciutat es fa invivible i lletja.

civisliberum ha dit...

Seria una bona idea nomesploraria

Anònim ha dit...

M'ha fet molta il·lusió aquest post perquè vaig estar fa molts anys, quan en tenia dívuit, a aquest museu, però no recordava el nom ni pràcticament res d'ell. Només la postal d'una escultura que representa Voltaire que encara tinc penjada al costat del meu escriptori :-D. Gràcies per reviscolar-me la memòria.

Ah, i per cert, jo, valencià, no em canviaria pel "Midi" respecte al respecte i la conservació de la llengua pròpia: si ací el català està malament, el tema de l'occità a França és de jutjat de guàrdia.

Salutacions!