MUSEE FABRE DE MONTPELLIER

Han estat molts anys d'estar en obres, el gran, majestuós i bonic edifici del Bulevard de la Bonne Nouvelle de Montpeller ha tornat ha obrir les portes, millor que mai, més actual, més comode i més Montpelliérain que mai.

Dimarts passat em vaig desplaçar fins a Montpeller per a gaudir del seu museu, el qual feia temps tenia en la meva agenda de coses per a visitar pendent de fer-li la creu, ja que els anys tancat per obres no em deixar fer-lo.

Són uns 350 kmtrs. per carretera, menys de tres hores amb cotxe des de BCN. La ciutat com sempre, neta, per vianants i educada, amb tot l'encant del Midi, el seu esplendid nucli antic de l'Edat Mitjana, on encara es conserva la casa on va neixer Jaume I el Conqueridor i el Palau dels Reis catalanoaragoneses, on es conta que la seva mare, Maria de Montpeller, si be tenia fortuna i territoris no era precisament agraciada i que per a ser fecundada pel seu espòs Pere el catolic, van deguer d'emborratxar-lo i enganyar-lo per a fer entrar per la nit a la cambra reial a la seva esposa, en lloc d'alguna de les seves amants com era habitual. El famós art atemporal de donar gat per llebre.

També es fantastic el seu eixample, amb cases haussmanianas i burgeses, els seus tranvies, les seves bicicletes i el sistema de barreres que impedeix l'entrada als automovils quan es traspassa cert nombre d'ells, els seus grandisims pàrquings subterranis per tot el centre. El barri de Antigone, construït pel catala Bofill, en la seva època neoclasica.

Tot això ens trasllada a la que tendria que ser una ciutat ideal, amb un bon nivell cultural a causa de una important Universitat i una forma de vida tranquil·la i assossegada de ciutat de províncies, però amb estructures de ciutat important, com el Museu Fabre.

El Museu esta magnific, no el coneixeia d'abans de la reforma però per l'antigor de l'edifici, la vetustor debia de regnar en el. El mateix posseïx obres importants de pintors de segona fila, bona elecció atès que de sempre els autors cotitzats han tingut preus prohibitius, en canvi hi ha pintors de segona fila en que les seves obres principals superen àmpliament a les obres dolentes (que de tot hi ha) d'autors amb renom. Existeixen bons Guardis, Panninis i Bourdons, superiors a alguns Rubens i Veroneses que tambe hi ha al Museu. Del segle XIX esta àmpliament representat per Millet, Delacroix, Rousseau, Corot, Coubert, Monet, Manet, Matisse, etc, però en aquest cas, al contrari del que passa amb els pintors antics, aquests si be són de primera fila, les obres exposades són secundàries. Del segle XX hi ha algun Stäel, Soulanges i Viallat. Una important exposició de François-Xavier Fabre, fundador i mecenes del museu, posa el fermall d'or a la reobertura.

A més del Museu vaig aprofitar per a fer les compres de nadal pels carrers de l'Ancien Courrier, l'Argenterie i Jean Moulin, així com visitar els voltants i menjar ostres en Sete.

A la tornada, passo la nit en Perpinya i aprofito per a fer més compres i saludar a coneguts.

El midi frances és el que podria haver estat el llevant espanyol si la cobdícia, els governants dolents i la falta de cultura del poble espanyol, no s'haguessin entossudit en destruir la costa i deixar misèria i lletjor a les pròximes generacions.

Sempre és agradable visitar França, gaudir de la seva cultura, encara que la Revista Times en el seu darrer número la doni per morta i superada àmpliament per l'anglosaxona (fet informat àmpliament aquesta setmana per la TV francesa). No obstant això, si be la cultura francesa estigui en decadència, l'anglosaxona encara no ha arribat al nivell que va arribar la cultura francesa.