NOTICIES DE PERPINYA

Acabo d'arribar de Perpinya, com en tota França es preparen per a celebrar el 40 aniversari de Maig 68. Multitud de llibres sobre la efemeride abarroten els prestatges de les llibrerias que intenten competir amb els dedicats a Nicolas Sarkozy, Carla Bruni i Cecilia Sarkozy, les estrelles mediatiqueas del hexagon.

He visitat una interessant exposició en el Convent des Minimes, "Perpinya i la febre de Maig 68", dins dels actes de "Perpinya 2008 Capital Cultural Catalana", molt interessant, tant per la visita de l'espai de l'antic convent, com de l'exposició en si, com una ciutat de províncies francesa s'afegir a la revolució i les conseqüències (sobretot en el món de l'art) que van suposar per al futur de la ciutat.

França esta en plenes eleccions municipals, demà serà la segona volta entre les candidatures que van treure més del 10% en la primera volta. A Perpinya es dóna per segur que repeteixi Jean-Paul Alduy, l'alcalde-senador que fa anys va succeir al seu pare, etern alcalde de Perpinya i a la seva mare, eterna alcaldessa de Amelíe-les-bains del Vallespir, tots dos van iniciar el seu periple politic en el partit socialista, passant despres a partits politics més dretans. El fill, encara que sigui senador pel partit de Sarkozy, en les municipals es presenta des de sempre en coalició amb altres partits i amb independents de tipus catalanista.

Com sempre a Perpinya m'he allotjat en l'Hotel de France, al costat del Castellet, un hotel centenari, decadent, antic i destartalat, que ha conegut sense cap dubte èpoques molt millors, però que sempre ha estat de la mateixa família, els Bohigas. L'hotel de Dalí i Gal·la (que segons em conten els actuals amos, el pare d'aquests va expulsar a Gal·la de l'Hotel per maleducada), l'hotel del que era client habitual Saint-Exupery (on va pasar la seva darrera nit a França abans de ser abatut per l'aviació alemanya), l'hotel des d'on Maciá va intentar la "boutade" de l'alliberament de Catalunya des de Prats de Molló, l'hotel des d'on es gestar l'entrada de Tarradellas des de l'exili (a cops he dormit en l'habitació on Tarradellas va passar la seva darrera nit a França, per cert una cambra molt destartalada, però en 1977 era el millor hotel de Perpinya).

Al tornar he parat a Ceret per visitar un brocanter conegut que li he comprat un parell de cuadres, per cert per un preu molt més baix que el normal a Barcelona per coses similars.