Son com una continuació de "El trionf de la mort" de Brueghel, son figures sorgides de El Greco i que s'endinsen sigilosament cap a l'abstracció. Zoran Music, un Eslovac de Venècia, europeu de entreguerres que sobreviviu a Dachau. Es l'obra d'algú que va neixer amb i a l'Europa il·lustrada i que va veure com la barbàrie dels Franco, Hitler i Mussolini s'apropia d'Europa.
Dibuixant directe, de traços simples i directes, els cadaveres com paisatge. Va entendre que els morts gaseijats eren humans desproveïts de tot artilugi i d'elements superficials, solament el que es bàsic, d'un gran dramatisme sincer, sense estridències, d'algú que esta acostumat a la mort, que no sen amaga, tampoc la magnifica o teatralitza, però que conviu amb ella amb gran dignitat.
En acabar la guerra i ser alliberat de Dachau viatja a França i s'extasia amb l'abstracció, vol ser un d'ells però sofreix per no poder arribar a ser-lo. Segueix el seu cami, más dibuixant que pintor, pero amb la constant de la mort i els cadavers que l'acompanyaran tota la seva vida i en tota la seva obra.
Conectat en temps i espai amb Arnold Schönberg, sens dubte una comparativa o una exposició conjunta donaría una visió dels patiments i vivencies d'una época.
Crec que la seva pintura és un pas intermedi entre la figuració i l'abstracció, de alli que el seu dramatisme sigui tan comprensible a tots. La traça clara i figurativa més entenedora juntamenta amb una pre-abstracció realitzada per imitació a abruptes i nus paisatges italians, el que dona una obra sincera i clarament definida.
Un altra gran exposició de la Fundacio Caixa de Catalunya a La Pedrera, recomano veure-la.
6 comentaris:
Si, yo he ido ya dos veces , es muy buena pero es dura , quiero decir que no es un entretenimiento para pasar una tarde agradable .
Si francis, casi todos sus cuadros escepto los de Venecia reflejan sufrimiento. Hasta en los años 70 sus obras tratan de cadaveres de Dachau.
Aunque pude entender, disculpará mi ignorancia, pero quisiera saber en qué lengua escribió, dejándome impresionada.
Y por cierto, una nueva asidua a su encuentro. Saludos.
Esta escrito en catalan ecce lupzodia.
Gracias por la visita y las opiniones.
La tinc pendent, però hi ha una llarga cua...
isabel, hi vaig anar un dissapte tarda i vaig entrar la mar de be.
Publica un comentari a l'entrada