Es curiós els actes reflexes que fem cada dia, les costums que anem adquirin al llarg del temps i que incorporem a la nostra vida, unes son costums familiars, d’altres perquè les em vist, ens agraden i les afegim a la nostra vida. Ahir em vaig canviar el tipus de nus de la corbata, desprès de 25 anys de fer·me un tipus de nus al coll amb la corbata, ahir per primer cop em vaig passar al anomenat nus angles que consisteix en donar un tomb de més amb el que el nus queda un xic més gran i més fixat al coll. Son petits canvis que em treuen de la monotonia i de la tradició particular.
La forma de plegar el tovalló es un altra costum fixada, la vaig imitar fa molts anys del meu padrí i des de llavors que segueixo amb la mateixa costum. Es també una costum que va cada cop a menys, la majoría de gent entre la que m’incloc, fa servir mes tovallons de paper en lloc de tovallons de roba, el que si be es més higiènic considero que es una llàstima.
De ven cert que costa el canviar els hàbits adquirits i que portem intrínsecament amb nosaltres, i el fet de camviar·los reialment no ens aporta res a la nostra existència, però serveix perquè ens en adonem dels petits rituals que fem constantment i de que la nostra vida es el resultat d’una historia particular que condiciona el present, fins hi tot amb els mes insignificants detalls.
Dons, a més de camviar·me el nus de la corbata, ahir després de la feina em vaig passar per el Bar-Llibrería Lletraferit, al Carrer de Joaquim Costa, un carrer en ple Raval barcelonès, que si fa uns anys era conegut com el carrer de les putes (com el de les Tapies i el de Sant Ramon) avui es un carrer ple de galeries d’art, bars, llibreries i botigues de roba fashion juntament amb el comerç tradicional del barri.
El pintor al que fa unes setmanes li vaig comprar un quadre en va convidar a una exposició-mostra d’un llibre de poesia il·lustrat amb dibuixos seus, la lectura de poemes tot prenent una copa de cava i menjant canapès de fruita en un ambient agradable d’artistes i poetes va fer que passes una bona estona. En Lawrence, un escultor australià que fa uns anys que viu a Barcelona, un poeta ucraïnès, un marxant d’art angles i d’altra gent interessant ens barrejàvem al local juntament amb d’altres clientes del bar, va ser quelcom interessant i distret.
En sortir per anar cap a casa el Raval bullia de gent, de tot tipus, nacionalitats, interessos i costums, un barri interessant amb una evolució social i física en els darrers anys digna d’estudi.
8 comentaris:
La vida está feta de petits canvis constants, però sovint són tan petits que ni ens n'adonem.
Jo vaig llegir una vegada, que el fet de canviar de tant en tant algún hàbit resultava molt estimulant pel cervell, arribant inclús de vegades, a fer funcionar àrees del cervell que normalment no les fem anar, i que potser no les fariem anar mai si no canviessim de costums.
Petons felins.
Si pantera, petits canvis et serveixen d'estimul.
Hoy me he hecho este tipo de nudo , la primera vez , pues queda bien
S'ha de canviar, reformar, fer coses que trenquin la rutina de les nostres vides, i ens em d'atrevir a fer-ho, perquè tant sols tenim una vida, i em d'aprofitar.
Què t'animes?
EI!!!VAS FALTAR TU...
o sento montse, em va ser imposible asistir.hi.
Hola:
La calle Joaquin Costa, son zonas de mi infancia , yo vivi unos años en la cercana calle Valldonzella, y mis tios aún viven en la Zona de Sant Antoni, me trae buenos recuerdos esas calles, igual que ALPE mi colegio que ya no existe en Gran via entre Aribau y Muntaner.¡¡¡¡como ha cambiado el barrio¡¡¡¡
Lo conozco Garmir.
Gracias por la visita.
Publica un comentari a l'entrada