Aquets darrers dies em pogut llegir i escoltar la controversia referent a l’obra feta per en Miquel Barceló al sostre de la gran sala circular (no una cúpula) anomenada dels Drets humans i de l’aliança de civilitzacions al palau ginebrí de l’ONU.
Darrera l’escut del cost del obra, en part inicialment pressupostat per ajuda al desenvolupament del tercer mon, des de els sectors mes conservadors i rancis del Estat espanyol s’inicia un atac furibund contra l’obra del genial artista. Que ningú en confongui, el cost del obra no te res a veure , l’atac es degut al concepte del artista i a la modernitat i contemporaneïtat que comporta i que no es correspon en absolut a la idea de l’Espanya que ells defensen, la mes rància i casposa, els mateixos atacs que constantment rep un altre genial artista, en aquest cas de la cuina i que es diu Ferran Adrià, i que el seu concepte culinari atenta –segons ells- contra l’essència mateixa de l’Espanya profunda.
Hi ha gent, que per manca de sensibilitat i per falta de comprensió del concepte de l’art, ataca descaradament una obra magnifica, sol per el fet que supera el seu coneixement, son els mateixos que fa uns anys atacaven a en Picasso i en Miró, clamant que qualsevol infant podia fer-ho (però que cap el feia). Son també els successors dels que en el seu temps atacaren violentament a en Miquel Àngel per la seva magnifica obra amb nus a la Capella Sixtina, els que depreciaren a El Greco per la llargada de les seves figures, seguidors de tants d’altres que per la seva limitada sensibilitat i visió artística, així com per el seu mal gust no arriben a entendre i per tant si no es del seu gust no pot agradar a ningú.
Antoni Puigverd, l’articulista de La Vanguardia, el darrer 21 de novembre posa el fil a l’agulla, lamenta que la dreta espanyola perdi l’oportunitat de ser quelcom mes moderna i liberal i que per obtenir “calderilla política” ataqui vehement la magna obra descrivint-la com “el gotele millonario”, la caspa i el mal gust no pot apartar-se d’ells per vergonya dels votants cults d’aquest partit de la dreta. Les descripcions mes ignorants i burlesques s’apoderen de tot l’entorn dreta ranci i caspós. El discurs d’en Miquel Barceló fet en català el dia de l’ inauguració va exaltar mes els ànims d’aquesta brunete mediàtica mesetaria, que amb el seu rebutj al bon gust i a tot al que fa olor a català exaspera els seu mes baixos instints
Personalment em quedo amb la descripció del crític d’art J.F. Yvars. “magnificent, meaningful and magnetic”, es a dir impressionant.
Per altra banda, aquest matí he visitat al Caixaforum l’exposició “El pa del Àngels, Col•leccions dels Uffizi”, arribat a Barcelona per les obres que es fan als Uffizi de Florència que impedeixen que es pugui veure la col•lecció al seu museu, cosa que fa que aquesta es pugui veure fora. Sincerament he sortit decebut, ja que la majoria son obres menors del museu florentí, si be es aconsellable fer-hi un tomb.
14 comentaris:
Hoy en La Vanguardia hay un articulo sobre este tema , entre las preguntas hay una interesante : Que funcion tiene el arte actualmente ?.
Sobre el tema de la derecha rancia , bueno son asi es un negocio que tienen montado hace siglos.
Lo he leido francis. Es su gusto, pero que no lo impongan.
Meditando un poco bueno casi nada todo forma parte de un plan secretisimo para hacer entrar en vereda a los compromisarios que se sientan y que poco arreglan las cosas esas estalactitas no tienen otra funcion que si alguno de los que se sientan bajo ellas piensen y si me cae alguna y se encomiendan a dios y realizan con eficacia su mision que no todo son dietas y comilonas pero mucho mas barato aunque menos artistico que la obra de Mr Chorrete hubiese sido un haz de proyecciones con imagenes cientos de ellas mostrando machaconamente lo que los compromisarios van a defender vease mendigos tirados deambulando por las calles negros muertos de hambre otros persiguiendose a machetazos sudamericanos rebuscando en las basuras niños currando indios etc etc todo eso que vemos cada dia en noticias o documentales cosa que los compromisarios por la noche tengan pesadillas aparte de imagenes de guerra con el personal destripado y reventado y es posible que a la semana la sala quedase vacia pero a nuestro miguel angel moderno le toco la titanica labor es una pena que no colgase el calcetin de tapies.
Hugo,
das una visión muy interesante sbr el verdadero significo de esta obra de arte. Tus comentarios son siempre de agradecer por lo novedosos y brillantes.
Gracias una vez mas por leerme.
Aquesta obra ha generat moltes controversies, sobretot en quant al cost de la mateixa. A mi em sembla que és una cúpula meravellosa plena de colors i de vida, però tot el que respira a català encara enfurisma més a la dreta del país. De totes maneres, em faig la mateixa pregunta que en Francis fa al començament.
Totalment d'acord Montse.
Jo crec que l'art ha de servir per a remoure conciències.
Petons salvatjes.
Si pantera, tendria que servir per remoure les consciencies, pero per mot ent es unicament una cosa bonica per penjar a la paret del menjador.
Hola:
Gran article, civisliberum.
Edmón.
Gracies per la visita Garmir.
vengo de la fundacion Godia , Diputacion 250 , a ti te que gusta el arte no te la pierdas , tanto el edificio como la exposición .
Gracias francis, ya tenia prevista una visita.
Amb tanta controvèrsia m'han vingut unes ganes immenses de veure-la i tenir la meva pròpia opinió. En principi sembla magnífica. A veure...
Si Nuria, amb tanta citicaes conegudaarreu de mon.
Publica un comentari a l'entrada