dimecres, 22 de juliol de 2009

CATALANOFOBIA


Vistes des del pis del Paseig Maritim

Mai havia sentit parlar d’ell, es diu Don Beteta, un senyor que, a mes de fer-se anomenar Don, es també Consejero de Economia y Hacienda de la Comunidad de Madrid, la dels espies a sou, la del cas Gürtel, la del cas Tamayo, la de la Espe i les seves circumstancies. Dons aquest senyor va parlar, va tenir els seus minuts de gloria, desig psíquic i sociològic descobert per Warhol “es intolerable que un catalán valga dos madrileños”, frase rotunda que no se sap si es que els catalans som el doble de bons que els madrilenys, els doble d’intel•ligents o el doble de tot, o potser es que en aquell moment un personatge com Don Beteta (nom curiós), no tenia les seves neurones en perfecte estat de revista.

El cert es que aquella frase ha donat pas al inici d’una nova campanya xenòfoba anticatalana, el diari El Mundo, en les seves enquestes proclamava que mes de la meitat dels seus lectors son anticatalans; Telemadrid amb l’experiència en el tema incitava al boicot contra els productes catalans; emissores de radio cridàvem contra els dimonis catalans i lo malvats que som. Les tertúlies casposes madrilenyes es dedidacaben a allò que millor saben fer, insultar als catalans, incitant a la nostra desaparició com a poble, a imitació dels desitjos d’Adolf Hitler vers el poble jueu.

A la darrera ràtzia mesetaria anticatalana es pintaven amb spray els comerços d’origen català a Madrid, també els portals on vivia algú català i el fet de sentir l’accent català era motiu perquè els taxistes coperos et fessin baixar del taxi, tot això amb aquiescència de la majoria de la gent.

La llei no va amb ells, l’article 510 del Codigo Penal Español, que castiga amb penes de presó l’odi i la violència contra grups pel seu origen, els que difonen informacions falses i injurioses contra grups d’un determinat origen nacional i els xenòfobs i racistes en general. No s’aplica, sol perquè es tendría que empresonar a gent de l’extrema dreta. La proba es que Don Beteta no esta encausat, tampoc els responsables del certs diaris i emissores mesetaries. L’odi surt de franc, els de sempre sen surten, recordo que en la transició gent d’aquesta que ens odia tant apostava per no donar als catalans drets politics en la democràcia, que poguérem estar aquí i treballar (per ells) però que no poguérem votar, aquets que en aquells temps eren pocs avui dia son més, he sentit diversos cops que es vol canviar la llei electoral perquè certs grups politics (segons ells minoritaris i catalans) no tinguin representació. Sort que estem a Europa i no ho permetrien una salvatjada antidemocrata d’aquestes.

Sempre ens han odiat, no es bo viure així, però també vol dir que estem vius, que no ens consideren com ells i que veuen que nosaltres tampoc estem be amb ells. Es una llàstima, però la vertebració d’Espanya no es possible. Hi ha partits que per mobilitzar als seus saben que si ens ataquen treuen mes vots, les desgracies catalanes son vistes amb alegria i no ens desitgen res de bo.

També tenim amics, he estat uns dies a Mallorca I cada cop ens entenen mes, els atacs contra els Catalans se’ls hi afegeix darrerament els atacs contra els mallorquins, amb tanta virulència I odi com contra nosaltres. Fins ara que els mallorquins feien una societat tancada a les illes, comença a ser incordiada per el peninsulars mesetaris.

Res fent amics.

2 comentaris:

Qualunque ha dit...

Uf, menudo temita...

Me encantaría contestarte en catalán, pero en su versión escrita todavía tengo que hacer algunos progresos. Vivo aquí desde hace 3 años aunque vengo de esa España que según tu os (nos) odia.

En efecto son una vergüenza todas las actitudes catalanofóbas que comentas (bastante exagerado lo de las pintadas en portales donde viven catalanes), pero aquí tenemos muchas cosas por reflexionar. Obviamente la forma de ser y pensar aquí y allí es muy distinta, por muchos factores, pero las actitudes pueden ser en ocasiones muy similares.

Por lo que veo, unos y otros deciden extrapolar la postura de una panda de ignorantes a la posición de todo un 'pueblo' (que miedo me da esta palabra), y la realidad está llena de matices.

Como 'nouvingut' estoy encantado aquí por muchos aspectos pero también puedo decirte que creo jamás me podré sentir 100% integrado salvo que acabe asumiendo determinadas opciones políticas. Hasta entonces siempre seré 'sospechoso'.

Quizá nadie pinte mi portal, quizá ningún taxista me baje del coche por hablar castellano, quizá las tertulias televisivas sean menos casposas aquí (?), pero hay muchas maneras de separar, de no integrar, de intolerancia unido a un cierto complejo de superioridad que acaba cansando.

Yo, a pesar de todo, seguiré en mi empeño de cultivar la catalanofilia, aunque en Barcelona ciudad sea cada vez más complicado.

Siento el rollo.

Salutacions cordials.

civisliberum ha dit...

Saludos Qualunque y encantado de su visita. Su sensata opinion se agradece.