NOU CURS

Seguint la dita d’en Jean-Jacques Rousseau de que l’home neix lliure, apliquem la mateixa a cada inici de curs (aquest nou curs es dona dos cops a l’any: al setembre i al gener) i apliquem la màxima estoica de que les úniques coses que tenen valor són aquelles que no et pot prendre ningú. Es per això, que en aquest temps tenim un imperiós desig de començar tot de nou, d’iniciar una nova vida i de ser noves persones.

Aquests nous desitjos ens venen engrescats amb tot el bombardeig de noves col·leccions de llibres de quioscos que ens subratllen la esperança de començar una nova etapa a la vida després de llegir un llibre. També la forta determinació d’anar al gimnàs per enfortir el cos i treure les felicitats afegides en ell després de comparar-se a la platja un mateix amb altre personal mes jove i mes esportista.

Es per això que decidim efectuar un cert transfuguisme en la nostra habitual i volguda manera de fer i de viure i seguint la dita d’en Thomas Mann agafar el temps ben fort! Escoltar, vigilar cada hora i cada minut! Ja que si no anem amb compte se ens escaparà., considerar sagrat cada moment. Atorgant-li claredat i sentit, i el pes de la nostra atenció, i sentir-nos satisfets per cadascun d’aquests moments.

Comprem les noves col·leccions de llibres de quioscos (la majoria molt dolentes), ens apuntem a un gimnàs i fem alguna activitat que ens circumstancies normals no haguérem ni per un moment pensat fer. Un cop llegides unes planes del llibre que no deixen de ser un resum d’una mala traducció d’un autor anomenat el deixem. Deixem també d’anar al gimnàs després de tres dies d’avorriment i si hem començat algun altra activitat la deixem encara en menys temps.

Ens resignem i decidim seguir com abans, deixant el desig de començar de nou per un altre any, tenint clar que mai o farem i sabent que allò que anomenem resignació és en realitat la desesperació confirmada de la vida.