DEL ATENEU AL ROSSELLO

Ahir vàrem tenir eleccions al Ateneu, cap a les 7 de la tarda vaig anar a votar, l’urna era en una Sala desconeguda per mi, la Pompeu Fabra, a la segona Planta, un altra sorpresa positiva, una sala molt gran, amb estants de fusta vella plens de llibres i estàtues de marbre de deesses mitològiques, un ambient amb caliu i decimononic força agradable. Cues de gent davant de l’urna, cosa desconeguda en les altres eleccions de l’Ateneu, si be un 35% de votants no sembla molt, si ho es si es compara amb els percentatges d’altres vegades. Sense sorpresa ha guanyat l’Oriol Bohigas, davant del Enginyer i historiador Santiago Riera. Unes eleccions de gent educada, d’exposar programes i de fer-ho amb respecte davant l’adversari, el mes fort que s’han dit era un slogan de Riera que posava “gent de Boccacio o gent de l’ateneu”. L’Oriol Bohigas tenia el suport socioconvergent i de gent com Roca Junyent i Carles Sentis entre altres. En Santiago Riera reveia el suport de gent d’Esquerra Republicana entre el que destacava l’antic President de L’Ateneu Heribert Barrera.

Ara acabar la restauració de la biblioteca de la que ja portem gastats mes de 3 milions d’euros i arreglar la façana i tindrem ateneu per cent anys més.

En sortir i anar cap els Ferrocarrils Catalans alguns espessiments seguidors del Glasgow Rangers beguts i per terra en un estat lamentable. Cas curiós a l’escocesa Glasgow on conviuen o malviuen dos equips de football, el Cèltic i el Rangers, el primer considerat una de les aficions millor d’Europa i el Rangers el que te l’afició mes violenta, l’any 1972 en una final jugada al Nou Camp en la que hi era el Rangers varen destruir tots els seients i bona parta de l’estadi i no va ser possible donar la copa al guanyador degut a la violència dels suporters. Els del Cèltics solen ser catòlics irlandesos emigrats des·de Irlanda del Nord i independentistes escocesos, i els del Rangers son protestants i unionistes.

Per altra banda, ahir va ser el 348 aniversari del Tractat dels Pirineus, on es va segregar Catalunya entre el Regne de França i el d’Espanya i que alguns rossellonesos rememoren la partició al igual que els catalans del sud fem el 11 de setembre. Curiosa la celebració en rememorar una derrota en els dos costats catalans dels Pirineus i també curiosa la catalanitat que es veu per el Rosselló, poca gent que parla el català, però gran profusió per arreu de senyeres catalanes i poques tricolors franceses, que dels equips de Rugbi de la primera divisió (a quinze i a tretze) l’USAP tingui com a himne l’Estaca d’en Lluis Llach i el Catalans Dragons l’himne nacional de Catalunya Sud Els Segadors.