EL LLIBERTI AL POLIORAMA

Amb un intent d’aprofitar els ja tedis i avorrits diumenges tarda, fa un temps em vaig proposar el fer coses profitoses i enriquidores, com per exemple anar al teatre. Si fa dues setmanes vaig anar a veure l’Stalin d’en Flotats, ahir vaig anar a veure i escoltar El llibertí de Dagoll Dagom.

Vaig arribar una mig hora abans del començament de la funció i vaig tenir la sort que hi restava una sola localitat lliure, per mi , el teatre de gom a gom, la meva localitat a la darrera fila de l’amfiteatre, però amb una bona visió i en pocs minuts donava començament l’obra.

La posada en escena, el decorat i el vestuari d’allò més acurat, molt professional i dignes d’Éric-Emmanuel Schmitt, autor de l’obra. Aquesta una ironia sobre Diderot, els il·lustrats francesos i l’Enciclopèdia.

Els personatges principals de l’obra forts, amb un text interessant i consistent, hi passen moltes coses al escenari dins d’un únic decorat, una successió de fets i situacions, a cops un xic frívoles, a cops amb més consistència.

El fet d’escriure una entrada a l’Enciclopèdia sobre la moral, dona lloc a un tractat sobre la llibertat, sobre el fet de la falacia del pensament únic, de les reflexions pròpies i alienes, del fet que per ser lliures em d’acceptar la llibertat de pensament, contradictòria a cops amb les nostre idees mes arrelades.

Un Diderot voluble, cercador del plaer propi, es contraposa amb Mademe Therbouche, una supervivent forta i amb caràcter, lluitadora contra el paper que la Societat li assigna com a dona, amb una certa malícia davant l’ingenuitat de Diderot, que manté interessat en tot moment a l’espectador.

Una bona obra, però per mi sense estar per sobre a l’Stalin de Flotats, potser en Flotats hagués estat més còmode amb el paper de Diderot que en el de Stalin i fes recordar el seu insuperable Cyrano, però en Ramon Madaula tampoc fa un mal paper. La Laura Conejero, en el paper de Mademe Therbouche dona una molt encertada ambivalència en el seu personatge, entre amant entregada i maliciosa.