Estan per arreu del meu pis, ja ni els miro, de la satisfacció i de l’impuls en el moment d’adquirir-los, he passat a conviure amb ells i prou. Mai van ser un impuls emocional ni una fita visual-intelectual, em van agradar i prou, sense més. Es tracta dels quadres que tinc a casa, de bons artistes, però no destacats, els uns m’agraden més que d’altres, però cap em desagrada, tots et poden dir quelcom, però no intento saber-ho. Una col·lecció feta amb els anys, pintura contemporània principalment.
En Joan Descarga, amb colors tebis, matèries com fusta, plom i vernissos que composen una pintura tranquil·la i personal, sense estridències ni missatges subliminals, sols la bellesa d’un objecte i la seva dimensió; l’Inma Alonso amb la seva expressió monocroma trencada per símbols definits; l’Agustí Puig amb el seu traç fort, directe i concret, sense concessions, força honest, com d’un retorn a tot el bàsi; en Josep Uclés tant diferent a la resta, neofiguratiu, amb influencies precontemporànies, on l’individu es el cos central, inconfusible, irònic i poètic; en Xavier Grau i la seva abstracció de colors i de formes, tan connectat amb l’expressionisme abstracte yankie; l’Isabel Saludes, amb els seus objectes lírics sense gravetat, amb sensacions i emocions, amb una textualitat i un univers íntim; el malmès Parera Romagosa, que com Nogués pintava i prou.
Dibuixos de Montesol, de Tom Carr, de Marcos Palazzi, Xano Armenter, Corinne Brenner, Perico Pastor, Ceesepe, Maria Girona, Marta Montcada i d'altres.
També quadres vells (per no confondre amb antics) comprats en subhastes i brocanters.
Tot això es el meu entorn, modest pero força estimat, una historia de la meva existència en aquesta vida, també es part de la meva vida, si els perdés ja no seria el mateix, tendria que començar de nou i no se si podria, molts anys perduts.
2 comentaris:
Doncs trobo, Civisliberum, que és una bona col·lecció: el Juan Descarga és molt bon pintor, l'Agustí Puig mai ha estat prou reconegut i té una força extraordinària, a l'Uclés el passa el mateix, crec que ningú li fa cas ara i té coses molt bones, torturades, del Xavier Grau sóc un admirador fa molt de temps, molt millor que el Broto, sap el que fa i té moltes coses a dir (no és gens "decoratiu", com altres abstractes) i també el Tom Carr, paisà meu (per casualitat, d'ell i meva), dripper amb molta gràcia, molt bon dibuixant i un escultor potent.
Potser tot aixó son banalitats vespertines però m'ha agradat fer-ho. Escriure-ho.
Gracies per la teva opinio. Estic totalment d'acord amb tu.
Amb els anys i no molts diners es pot anar fent una col.lecció.
Publica un comentari a l'entrada